La renovacio de la radio

Quan aquesta setmana passada se li va donar el Premi Blanquerna al millor comunicador de l’any a l’equip de “Polònia” vaig pensar que per fí s’havia trencat el malefici que feia que els programes estrella de la ràdio s’estrellessin a la televisió. Aquest malefici ens acompanyava des de feia uns quants anys, una dècada m’atreveixo a dir. Almenys en la meva memòria selectiva de 20 anys no hi ha cap programa televisiu nascut d’un format radiofònic que haguès tingut èxit.
Això no és una cosa que hagi passat a altres països. Per exemple al Regne Unit una gran part de les sèries de televisió, així com també de l’imaginari col·lectiu britànic (del que mamem indirectament a la posmodernitat) han sortit a partir d’espais a la ràdio, com ara “La guia de l’autoestopista galàctic” o la actual comèdia d’èxit “Little Britain”.
Jo sóc dels qui pensa que si la ràdio a Espanya no ha funcionat durant els últims 20 anys és perque té complexe davant la televisió. Un complexe que ha sigut adquirit per les subvencions irrisòries i pel fet que tele i ràdio no formen un cos unitari tot i ser de la mateixa corporació, així també perque durant tot aquest temps s’ha contemplat la ràdio com un cementiri d’elefants. Crec que ja és hora que la ràdio torni a despertar i a oferir espais atractius per a la gent jove.