El periodisme ciutadà és una gran mentida

Deixeu-me començar amb un exemple de per què penso això:

Quan es va inaugurar el web del 3cat24.cat els responsables van incloure una secció que s’anomenava “periodisme ciutadà”, on la gent normal i corrent podia enviar les seves notícies. Les notícies que en teoria importen realment al ciutadà normal i corrent. De fet, la primera vegada que vaig entrar al web algú ja havia enviat una notícia: un vídeo de 3 minuts sobre el mal estat d’una sortida d’emergència d’un edifici públic. Era una notícia que havia enviat un ciutadà sobre un tema que en teoria hauria d’interessar a la gent. Però jo em vaig sentir estafat. En aquell moment vaig pensar que jo no vaig anar a la facultat perque qualsevol intrús em robés la feina i pengés el seu producte, d’una qualitat no ja discutible sinó pèssima, i a més a més que a l’empresa li surti gratis.

Afortunadament, els senyors de 3cat24.cat ho devien veure en aquell moment i van decidir no continuar amb la secció.

Per FER de periodista, ho pot fer qualsevol. Ho he dit i ho continuu dient ara. Fins i tot un mico amb els ulls embenats i un llapis entre les dents pot arribar a explicar què passa al món amb quatre fotos i un bloc. Però per SER periodista, aquest qualsevol ha de tenir temps suficient cóm per treballar-hi a temps sencer per poder fer un producte de qualitat. I quan parlo de temps sencer vull dir les 24 hores al dia els 7 dies a la setmana. I quan parlo de qualitat vull dir que aporti alguna cosa nova i que interessi a un public ample. I el senyor que va enviar el video a la pàgina de la Corpo va fer una bona feina però avui dia tant la empresa cóm l’audiència li exigeix molt més a un periodista.

Ahir a la nit vaig anar a la primera xerrada organitzada pel BCN Media Lab. Hi havia entre els ponents Saül Gordillo, el director de l’Agència Catalana de Notícies, que en va deixar anar un parell que al principi van sonar un pèl massa grosses, però que eren veritats. La primera: que el ciutadà mai podrà fer notícies en un mitjà que es valgui, com a molt podrà ajudar a fer-la. I la segona: que cada vegada més, gràcies al 2.0, hi ha més continguts però també menys periodisme. El fet és: quants periodistes bloggers poden presumir que treballen pel seu blog i no per un mitjà de comunicació? I quants periodistes posen notícies als seus blocs quan ja tenen tot un mitjà de comunciació al seu abast per penjar-les? Personalment, a part de Perez Hilton no conec a cap altre blogger que tregui exclusives, que al cap i a la fí, és el que ens van dir a la facultat que era la base de l’excel·lència del periodisme, és a dir, el bon periodista és aquell que treu exclusives i les sap explicar. I segueix la seva evolució 24 hores al dia 7 dies a la setmana, cosa que no pot fer un ciutadà normal i corrent.

Ara, els mitjans que s’anomenen de “periodisme ciutadà” a la vegada també solen fer servir aquesta expressió massa a la lleugera. Pàgines web de periodisme ciutadà cóm ara la de més prestigi mundial d’origen coreà OhMyNews també compten amb periodistes professionals a la seva plantilla. I la xarxa d’Indymedia va ser formada en un principi per periodistes professionals que quan van anar retirant-se del projecte i van deixar-ho en mans de programadors informàtics aquest projecte va deixar de tenir sentit.

Així que el periodisme ciutadà és una gran mentida. Perque o es maquilla quan en realitat qui fa les informacions són professionals o perque el ciutadà que no és periodista no s’hi pot dedicar exclusivament.