Com anar a Austràlia d’estudiant (1)

Des que vaig pendre la decisió d’anar-me’n a fer un màster a Austràlia la gent, quan ho explico, em mira amb admiració i sorpresa, no ho puc negar. I també estic coneixent a gent que em pregunta com s’ho pot fer per anar-hi. Molts d’ells són professionals qualificats i també recent llicenciats, com jo, que tot just sortir de la facultat la crisi els hi ha donat una bufetada i s’han trobat que no troben un lloc de feina d’allò que havien estudiat. És per això que aquests posts que venen ara va per tota aquella gent que ha pensat en emigrar un temps, en principi, a Austràlia per estudis.
En aquest primer post em centraré en la part merament burocràtica i en el següent en diversos aspectes humans a tenir en compte abans d’emigrar que he anat visquent durant aquest temps d’espera i que els explico perque ningú torni a cometre els mateixos errors que jo he comés. Aviso: potser el segon post serà més subjectiu, però crec necessari explicar com ho estic visquent.

Anem al grà. És important fer aquests cinc passos pas per pas. Com una gimcana.

1. Fer el IELTS. Es tracta d’una prova d’anglès organitzada pel British Council, la University of Cambridge i IDP-IELTS Australia que evalua els teus coneixaments generals de l’idioma, de 0 (did not attempt the test) al 9 (Expert User). L’exàmen està dividit en quatre parts: Listening, Reading, Writing i Speaking i se’t diu la nota de les quatre parts per separat i la mitjana. Hi ha dues modalitats d’exàmen: el General Training i l’Academic. Si voleu anar a qualsevol banda en plan estudiant, feu l’Academic. És el que us demanaran a totes les universitats on s’accepta el IELTS. El General Training és obligatori també per a tots aquells que vulguin un visat de permanència a Austràlia i no puguin testimoniar la seva destresa amb l’anglès.

A la University of Queensland, que és la que vull anar, demanen a gairebé tots els seus cursos un 6 a la part de Writing i un 6.5 a l’overall, és a dir, de mitjana.
L’exàmen costa 180€ i la seva validesa caduca als dos anys. Podeu anar-lo a tramitar al British Council, C/ Amigó, 83. 08021 Barcelona Tel. 932 419 700 FGC: Muntaner.

Vaig fer l’exàmen el 25 de setembre. Van trigar 13 dies en enviar-me un sms amb el resultat i al dilluns següent ja tenia els resultats en paper. Vaig treure un 7 a l’overall ☺ (Good user!)

2. Matricular-se a la uni (o a un curs a jornada completa). Ara mateix estic bloquejat en aquest pas. Fa UN MES I PICO que vaig enviar la paperassa (des del 12 de novembre) i encara estic esperant contestació. Me’n faig creus que un tràmit administratiu que en principi a l’estat espanyol es resoldria en un parell de setmanes, a Austràlia, un país amb una Renda per Càpita i un PIB més alt que el d’aquí, encara no ho han resolt en més d’un mes. És realment angoixant perque durant tot aquest temps que passa no saps si realment t’agafen o no i el meu curs comença el 28 de febrer. No ho estic passant gens bé, la veritat.

Un avís per a navegants: no aneu diguent que foteu el camp a un altre país que no sigui de la UE fins que no estigueu almenys en condicions de demanar el visat perque, com ha sigut el meu cas (càndid de mí!) quan portes un mes esperant que la uni et digui alguna cosa ja se’t puja la mosca al nas i pateixes bastant. Ja t’has fet la idea d’anar-te’n a pendre per cul (perque Austràlia és allà, a pendre per cul) i vas donant veus i tothom se’n va assabentant. I aleshores pot passar que siguis tu realment qui te’n vagis a pendre per cul, en el sentit metafòric més cru. Seré sincer: m’ho he jugat tot a una sola carta, que és aquesta. Si em surt malament no tinc cap pla B. Amb dos collons i sense cervell. No és d’extranyar que acabi solicitant ajuda psicològica si això acaba malament, així que millor que creuem els dits i esperem que demà al matí (cal recordar que ens porten 9 hores d’avantatge) rebi el mail que tant espero al meu iPhone (és el primer que he fet durant aquests últims dies, fins i tot abans de llevar-me).

Per demanar la matrículació he hagut d’enviar:

– Traduccions jurades de l’expedient acadèmic del català a l’anglès (Recomano a la traductora Emma Soler Caamaño. Telf: 93 280 45 04) i el resguard del títol (em vaig llicenciar al juny i no em donen el diploma fins d’aquí a un parell d’anys)

– “Application file” (fulla d’inscripció) de la University of Queensland omplerta. Millor posar-hi el número de targeta de crèdit on s’hi cobraran 100 dòlars australians pel tràmit (a mí em van cobrar al canvi 71,92€). També al mateix full d’ “application” s’hi posa el número de diploma del IELTS, no fa falta enviar còpia (uOH!). Ah! Important!: hi ha una casella per si vols que la uni et gestioni l’Assegurança Internacional (OSHC, Overseas Health Care). Jo vaig fer cas dels consells de diversos blocs, la meva germana, la cònsul i altra gent i vaig dir que sí, que m’ho gestionin ells.

Tot això ho vaig enviar escanejat i per mail. Cal que ho digui? Sí. Hi ha universitats que encara demanen als futurs estudiants internacionals (alerta universitats catalanes, que rebeu una pila d’erasmus i no presteu una merda d’atenció als estudiants que venen de fora) que enviin la paperassa per correu o courier internacional. Vergonyós!

Per cert, el Certified of Enrolment (CoE) que m’han de donar és necessari per la fase 4!

3. Exàmen Mèdic. Que sí, que si voleu anar a Austràlia segur que esteu més sans que Fraga abans de nadar a Palomares. Però qui s’encarrega de dir-ho oficialment, de manera certificada i d’acord amb tota la burocràcia que hem anat presentant, és un metge. És més, si el vostre curs a Austràlia té una durada de més de tres mesos, també us heu de fer una placa de tòrax, a part de l’anàlisi de sang. Sí, sí, anàlisi de sang, així que si teniu fòbia a les xeringues millor que us pregunteu si realment val la pena anar a Austràlia. Jo crec que sí ☺

Ara per ara, els únics doctors acreditats per fer-vos aquestes proves es troben:

– A la Clínica Creu Blanca de l’Av. JV Foix, 63-71 de Barcelona. Tel 932 522 522 (Dr. Navarro o Dr. Salvador) (FGC: Reina Elisenda).

– Dra Marta Semente o Dr. Juan Carlos Carreño, a la consulta mèdica que tenen al C/ Laforja, 100 1r 2a ESC. B, també de Barcelona. Tel 93 209 59 42 (FGC: Muntaner)

Quan truqueu digueu que es tracta pel tema del visat. Almenys és el que aconsellen a l’ambaixada. S’ha de portar el formulari núm 26 per a la revisió mèdica i el formulari n. 160 per la placa de tòrax, dues fotos carnet i les proves costen 180€ mínim. Els formularis els podeu trobar per internet, però la web d’immigració australiana (www.immi.gov.au) és un caos. Més avall us explico com us els poden passar.

Penseu que Austràlia és un dels països més hermeticament tancats pel que es refereix al transport d’èssers orgànics és a dir, si ja és difícil entrar-hi com a persona, si ets animal, planta, llavor o fins i tot en alguns casos, menjar, ja ni t’explico. Aleshores, no és gaire extrany que les autoritats intenten que entrin quants menys virus millor. No és d’extranyar tampoc que facin fer plaques de tòrax als inmigrants, vinguin d’on vinguin, per tal de descartar als que porten tuberculosi. Aquí també ho fem amb els legals.

Un apunt per qui no ho sàpiga, ja hi ha hagut casos puntuals de tuberculosi a diversos punts del territori català amb alta concentració d’inmigració. Tot controlat, però. Diuen :S

4. Visat. Aquesta fase tampoc us la puc explicar tan bé com les dues del principi perque encara no hi he arribat, però sí que sé que això ja depèn directament de l’ambaixada de Madrid (Torre Espacio. Paseo de la Castellana, 259-D, Planta 24. 28046 Madrid.  <M> Begoña. Telèfons directes per Visats: 91 353 66 14 /15 (9.30 a 12.30). Telèfon centraleta: 91 353 66 00).

El consulat Australià a Barcelona és a Diagonal 458, 3r, Tel: 93 490 90 13, (<M> Diagonal, FGC: Provença) però es tracta d’un consulat honorari on no expedeixen visats i només obren de dilluns a divendres de 10 a 12h. Es tracta només és un únic despatx amb una paret de vidre sense persianes, pel que pots veure perfectament com està anant la conversa amb la persona que va davant teu i la cònsul. Si vas a preguntar sobre visats a Austràlia, la cònsul t’atendrà amb molt de gust mentre atén altres cinc-cents assumptes a la vegada i tu et meravelles, fora conyes, de les dots de dona-orquestra que té. Però et remetrà a l’ambaixada de Madrid.
Amb els de l’ambaixada he tractat poc. Només una vegada per telèfon i em van passar tots els formularis que necessitava per la revisió mèdica (Núm 26 i núm 160) i el visat (157A) d’una tacada, així que no els vaig haver de buscar i descarregar a la caòtica web del departament d’inmigració australià www.immi.gov.au.
Actualment es veu que és més fàcil tramitar el visat d’estudiant per Internet en comptes d’haver d’enviar tota la paperassa per courier amb el passaport original (!). Jo encara no he arribat a aquest punt perque no tinc el CoE i si tinc qualsevol pregunta, ja la faré al seu moment i actualitzaría aquest post aleshores.

Per que et donguin el visat d’estudiant necessites:

– Matricular-te en un curs a Austràlia i que et donguin la CoE (Pas 2, després del Pas 1)
– Completar un formulari 157A
– El passaport original
– Una foto de DNI
– Pagar la taxa de 400€ per gir postal o efectiu (en principi)
– Un sobre A4 amb el nom, adreça i telèfon per poder tornar el passaport via missatger.

També diuen que la gestió del visat és d’una setmana però es recomana que els tràmits comencin dos mesos abans de la data del vol. És a dir, si jo ara el que vull és marxar a principis de febrer, que és el que tinc pensat, aquest efecte dominó que s’ha encallat als despatxos de la University of Queensland s’hauria de desencallar quan abans millor. Per no dir JA!

Per cert: El visat d’estudiant és vàlid sempre i quant estiguis estudiant alguna cosa, ja sigui un màster, un curs d’anglès o qualsevol altre curs a temps complert i et dona dret a treballar durant 20 hores setmanals durant la temporada lectiva i fins a 40 durant les vacances. Per cursos de menys de tres mesos es pot demanar el visat de turista, molt més fàcil d’aconseguir però que no et permet treballar.

5. Vol. A jutjar pels preus que heu anat veient, podem confirmar tots que anar a Austràlia de legal no és barat. (DISCLAIMER: l’autor d’aquest bloc no està d’acord amb la immigració il·legal de cap tipus ni tampoc és la seva intenció fomentar-la, però tampoc està d’acord amb la situació de desemparament legal, que en ocasions pot arribar a violar la Declaració Universal dels Drets Humans i diversos pactes internacionals, que viuen les persones que han decidit pendre aquest risc vital com a únic mode de supervivència) Però el bitllet encara és la frontera final. És el que més costa i ha de ser l’últim pas a superar. Jo m’he estat mirant vols, no diré que no, per a principis de febrer i he vist que el millor que podeu fer és comprar-lo per internet. Sembla una obvietat, oi? Doncs penseu que no hi ha low cost en un vol de llarga durada. Jo us recomano la web www.skyscanner.es. Allà m’he trobat amb un bitllet Barcelona-Kuala Lumpur- Brisbane per uns 800 i escaig euros. Tota una ganga tenint en compte que aquests vols no acostumen a baixar dels 1100€.
També us recomano que us feu targetes de fidelització de Iberia i Spanair. OneWorld i Star Alliance son les dues aliances d’aviació més grans del món i les milles o els punts que us donguin en un vol tan llarg segur que us serveixen per fer un vol de curta durada quan sigueu a Austràlia o per aquí, mai se sap!

Bé nens, ja us he donat tota una pila d’informació per si mai us atreviu a fer el pas i veniu a Austràlia a fer-me companyia durant un temps. Demà més.