Tinc uns amics que no me’ls mereixo de lo bons que són

Definitivament, és així.

Havia preparat un vídeo bastant xulo donant-vos les gràcies a tots els que heu vingut a la festa, però no sé què passa amb youtube que se’m desincronitza l’audio amb el vídeo i queda tot fet un nyap. Així que prefereixo dir-vos-ho de la manera tradicional dels blocs de tota la vida:

Moltíssimes gràcies, de debó. Va ser una festa de la rehòstia, no m’esperava trobar-me amb tanta gent. De fet, també he de dir que gent que esperava que vingués no va venir ni va dir res (ja us val, nens), i gent que no m’esperava que vingués va venir i em va alegrar moltíssim que m’honoressin amb la seva presència. De totes maneres, va ser una festa que no oblidaré mai, tant perquè va venir tanta gent, com per l’ambient i.. perquè em vau tocar la fibra. Què cony, també m’ho mereixia! 😉

Moltíssimes gràcies, una altra vegada, des del fons del meu cor. Us estimo a tots vosaltres i tant de bó tothom tingués amics tan bons com vosaltres per poder fardar com ho faig jo. Us mereixeu que us passi tot allò bo que li pot passar a una persona durant tota la seva vida. Sou realment collonuts!

Bé, i ara deixem una mica el rotllo lacrimogen per parlar sobre temes més pràctics que interessen a tothom (o no, però jo els explico igualment que per alguna cosa és el meu bloc): Demà vaig a Madrid a buscar el visat d’estudiant a l’ambaixada. I aleshores ja compraria el bitllet pel dimarts 8, el de la setmana que vé, però si voleu quedar amb mi per fer un café i acomiadar-vos, millor que demaneu tanda que vaig molt buscat (no és broma!) xD. I no sé què està passant que m’estic trobant amb molta gent que per A o per B també vindrà a Austràlia en breu, ja sigui a Brisbane mateix o a Sydney, així que allà tampoc quedaré “orfe” de catalans, a part de la meva germana.

I fins aquí el part informatiu d’avui. Demà us explico com m’ha anat per Madrid.