Encore (o com es diu en català: No n’hi ha prou!)

Ja fa més d’un any que no he actualitzat el bloc i això al final s’acaba notant. No estic parlant tant pel que fa a les estadístiques, que és una cosa que ara mateix me la bufa bastant perque sé que això ho esteu llegint els familiars i els amics de tota la vida (tret quan dic que posaré pasta per la Marató, aleshores sou uns més), però sí que dic que es nota perque al final ho acabo necessitant. Per altra banda, no tenia gaire coses a dir, tret de “estic deprimit”, “vull tornar a casa”, “Brisbane és una merda” i “Què cony he vingut a fer jo aquí?”, que ha sigut més aviat el meu estat d’ànim des de l’estiu austral (estem parlant de finals de setembre fins a finals de març…) fins que vaig arribar a Sydney. A veure, tot i que tenir aquest tipus de sentiments és totalment legítim, però sempre amb moderació, no és gens aconsellable anar-los deixant anar per les xarxes socials alegrement o pel teu bloc. Si algú necessita ajuda, sempre se li pot donar ajuda, però la gent tendeix a evitar als que sempre es queixen.

Ara, però, estic en un millor estat d’ànim. Sydney ha sigut un xute d’adrenalina a la sang per a mí. Ha sigut l’argument definitiu que a mi ningú em treu de la ciutat per anar a viure a un poble i saber que tinc accès ràpid i fàcil a la costa em posa de millor humor. I Sydney és una gran ciutat ancorada al port i amb bones platges a 20 minuts en tren d’on sóc. I són platges on es pot fer surf!

I ara que fa un mes i escaig que m’he establert aquí ja puc dir que tinc feina i un lloc on caure mort. I sí, també hi ha una noia… però això encara està en procès i tampoc us ho explicaré ara.

En fí, que ja sabreu que em quedo a Sydney fins el març, que estic col·laborant amb Vilaweb Austràlia, també (aquí i aquí podeu veure els dos articles que he escrit per ells… de moment) i que estic buscant alguna cosa relacionada amb els mèdia per aquí sota. A veure si algú m’esponsoritza…

Ara però, ningú ha dit que això fos fàcil…

Així que ja veieu, tornem una altra vegada a posar la màquinària en marxa, però aquesta vegada no serà en va. Així que em comprometo a publicar els dilluns, dimecres i divendres a partir de la setmana que vé. La primera entrada la trobareu penjada el dia 1 d’octubre. 

També estava pensant en muntar un altre bloc en anglès després del de A Catalan Queenslander, en el que només vaig escriure un parell d’entrades, ja que ara per ara no visc més a Queensland, sinó a Nova Gal·les del Sud. A més a més, també em pot servir si vull aconseguir una feina per aquí, com a periodista, a part que també necessito practicar l’anglès escrit.

I sobre què escriuràs, Marc?

Doncs no sé. Suposo que aquesta etapa d’Un Altre Bloc Més serà més personal. Com que no sóc a Catalunya, doncs no tinc experiències de primera mà per opinar del que passa a casa (que també sortirà, segur), que al cap i a la fí, és el més important quan vols opinar d’alguna cosa. Aquells que sou a casa, segur que us he preguntat més d’una vegada què en pensen d’una cosa o d’una altra perque sou al lloc dels fets. Com que jo no soc al lloc dels fets, així que em foto i parlo de koales i cangurs… Tampoc tant!

Segurament també us aniré passant avanços del que faig a Vilaweb Austràlia o a qualsevol altra publicació que m’ho demani. Sense anar més lluny, des que sóc aquí que no he parat de donar testimoni a diverses publicacions, ràdios, teles i altres. Us passaría els links, però tampoc els tinc a mà ni us vull avassallar. Ja he sortit prou per la tele com per anar encara recordant-vos lo lleig que sóc 😛

En fí, encantat de tornar a veure-us una altra vegada. Ens anem veient.

Petons per elles, abraçades per ells,

M.