El talent de buscar feina

Entrada publicada a Wikdiari.info el 18 de Març de 2014

Amb la crisi es busquen maneres de trobar feina que imposin més que no pas un full de paper amb el currículum escrit. Aquí tenim els exemples de l’Oscar Arenas, la Núria Fusté i l’Enzo Vizcaíno, que han trobat feina mitjançant tres projectes diferents.

Captura de pantalla 2014-03-12 a les 11.54.10

“HOYGAN ME YAMO OSCAT HARENAS KARIOS SOI UN COPIGRAITER CHEVERE PERO NESESITO UN TRAVAGO I KIERO COLABORAR EN SU AJENSIA QUE ME DA MUI GUENA ONDA MUCHO DE VERDAD Y A USTEDES ES AL ÚNICO A QUIEN LE ESCRIBO ESTO PERO LLA E ESCRITO 3 CARTAS A OTROS I SI NO MANDA MAIL A COPYGRAITERCHEVERE@HOTMAIL.COM VOY A ESCRIBIR MANANA OTRA Y EL OTRO TAMVIEM PARA DEMOSTRAL QUE AUNKE NO LO PARESCA TENJO MUXA AVILIDAD”

I finalment l’autor va trobar feina. De redactor creatiu, precisament.

Oscar Arenas Larios és el perpetrador d’aquest atac ortogràfic, un noi que va acabar màrqueting i relacions públiques just quan els índex d’atur juvenil estaven en el seu pic més alt – és a dir, quan encara no se n’havien anat tants joves a l’estranger – i va pensar que potser la millor manera de fer-se veure entre tant aturat jove no era lliurant currículums, sinó fent-se valer. Així que va començar un projecte anomenat “365 formas de pedir trabajo”, un bloc on cada dia de l’any reinterpretava el que seria una carta de presentació per a treballar com a redactor publicitari. Només per fer-nos-en una idea, el paràgraf de més amunt és de la carta de presentació a l’estil “HOYGAN”.

“El bloc el vaig començar el 20 de juny i vaig trobar feina el 20 de novembre”, diu l’Oscar, que se sent afortunat de poder comptar amb una feina en una agència de publicitat de renom. Tanmateix, aclareix que “mentre anava escrivint el bloc també anava enviant currículums, és clar”, perquè per a aconseguir una bona feina, adverteix, no només cal tenir un bon projecte, sinó que cal també anar trucant a portes.

L’Oscar no és un cas aïllat que ha decidit arriscar per a trobar feina. Cada vegada s’estila més fer currículums fora del comú, sobretot per buscar feines on la creativitat i la singularitat no són un plus, sinó una necessitat laboral: dissenyadors, comunicadors, periodistes – professionals immersos en un mercat de treball precari, on cal destacar des del principi.

Una altra professió on també es tenen en compte aptituds com la creativitat i la singularitat és la de mestre. Un cas ben conegut és el vídeocurrículum que va penjar al Youtube la Núria Fusté, mestra des de fa uns 10 anys. Al vídeo s’anunciava a ella mateixa fent galetes. “Jo em vaig quedar sense feina just quan començavem a preparar el curs”, comenta, “i el meu marit és càmera i em va ajudar a fer el vídeo”. Segons la Núria, ella ja va tenir clar que el que no volia era fer un currículum convencional, ja que ella també ha fet selecció de personal i sap la dificultat i les poques ganes que pot tenir l’encarregat de recursos humans quan s’ha de revisar molts currículums. “Quan veus un currículum, ja saps que les persones compleixen uns requisits, però fa falta saber qui és i com fa la feina”. Sens dubte, el vídeo de la Núria fent galetes era una manera captivadora i entenedora d’ensenyar com treballa.

Tot i el vídeo, la Núria no va trobar feina fins després d’un any de la publicació del vídeocurrículum. Ara treballa a l’Escola Vedruna de Gràcia. “El fet que el meu currículum hagués sortit per tots els mitjans va provocar la creència generalitzada que ja havia trobat feina”, diu la Núria, que també explica que tot aquest temps que no va estar exercint se’l va passar fent xerrades a mestres.

L’Enzo Vizcaíno també va fer un vídeo, que també va causar sensació, però la seva sort ha estat més desigual: “Estavem avorrits, el meu company de pis i jo, i vam decidir fer un vídeo sense cap tipus d’ambició, on sortiem nosaltres cantant el nostre currículum al metro. Finalment, ell se’n va haver d’anar de Barcelona i el vídeo el vaig acabar gravant jo”.

Quan se li pregunta si va aconseguir feina gràcies al vídeo, l’Enzo constesta que el va ajudar. “De fet, no m’esperava pas que em truqués ningú per haver fet el vídeo, però quan anava a entrevistes sí que és cert que estaven al corrent”. De fet, després d’un parell de mesos d’haver publicat el vídeo, va trobar feina com a guionista al programa de la Sexta “Así nos va”, que acabava contracte aquella mateixa temporada. “Jo ja sabia que seria una feina que duraria poc, però la vaig agafar perquè podia treballar amb autèntics monstres, com el Florentino Fernández i l’Anna Simón, i pels contactes que hi pots fer.” Poc després, tornava a tenir una altra oportunitat a la televisió, aquesta vegada a Televisió Espanyola, al programa “Fiesta Suprema”, juntament amb ídols juvenils com els youtubers Loulogio i Bolli, així com també noves promeses de la comèdia com els Haciendo la Mierda. Però quan se li pregunta a l’Enzo si ell es considera també un youtuber, ell contesta que no: “jo vaig penjar el vídeo del currículum a YouTube i també tinc una banda en pla de conya que també pengem vídeos, però no sóc youtuber. No cuido el meu perfil de Youtube ni tampoc m’he creat una audiència fidel”.

Ara mateix l’Enzo torna a estar a l’atur, ja que Fiesta Suprema no continuarà a la graella una segona temporada. Tot i això, està segur que trobarà una altra feina aviat. Ara té experiència, una bona agenda de contactes i, sobretot, talent.