Cody Griggers: “Les xifres de casos sospitosos i d’infeccions confirmades d’ebola a l’Àfrica Occidental estan baixant, tenim esperances”

Entrada publicada a Wikidiari.info el 19 d’Abril de 2014

Cody Griggers és nord-americà, treballa amb la UNMIL, la Missió de les Nacions Unides a Libèria i és testimoni directe de la crisi sanitària a l’Àfrica Occidental a causa del brot recent d’ebola, amb epicentre a Guinea.Wikidiari.info ha pogut mantenir una entrevista via email amb Cody, que ens parla sobre les mesures de contenció, el Hipco i com la societat rural liberiana creu més en la fetillería que no pas en la ciència.

Et trobes a la zona de Libèria on es va localitzar el primer cas d’ebola al país?

Sóc a la capital i ciutat més gran de Liberia, Monròvia. Com l’epicentre de la plaga va ser a les zones forestals del sud-est de Guinea, la plaga a Libèria va començar a estendre’s per les regions del nord de Lofa i Nimba, que són just a l’altra banda de la frontera de la zona més afectada de Guinea Conakry. De fet, les sis morts confirmades per laboratori a Libèria per ebola han estat persones que havien recentment a Guinea o han estat en contacte amb persones vingudes de Guinea.

Quines són les mesures de la UNMIL per contenir l’epidèmia?

La resposta a la epidèmia està sent coordinada per les autoritats sanitàries locals, amb la cooperació de la Organització Mundial de la Salut i d’altres socis internacionals, com el Centre de Control de Malalties del Govern dels Estats Units i Metges Sense Fronteres. La UNMIL dóna suport a l’acció del govern principalment enviant missatges de precaució a la població. La UNMIL Radio, que emet des de la nostra central a Monròva, és l’única ràdio que cobreix tot el país i emet anuncis de servei públic en totes les llengües locals de Libèria durant tot el dia. UNMIL Radio també té un programa diari en el que les autoritats governamentals, amb el Ministre de Salut i Serveis Socials inclòs, donen les últimes notícies al públic. La UNMIL també ha desplegat grups de teatre tradicional a les zones rurals i ha escampat missatges sobre prevencions bàsiques. De manera operacional, la UNMIL ha suspès voluntàriament algunes de les patrulles conjuntes amb les parts guineanes, de Sierra Leone i de Costa d’Ivori fins que la epidèmia estigui oficialment sota control, per garantir la seguretat de les forces de pacificació i també dels nostres homòlegs.

Com està la moral a Libèria davant l’epidèmia?

Hi ha disparitat d’opinions pel que fa l’epidèmia. Tothom en parla, és clar, i hi ha molta por i desinformació. Les autoritats i la UNMIL estem intentant d’aturar que s’escampi la desinformació. Per exemple, hi ha hagut casos d’hospitals que han rebutjat de tractar malalts per por a l’exposició dels treballadors al virus. Alguns d’aquests pacients han acabat morint – en molts casos, amb quadres mèdics tractables que no tenien res a veure amb l’ebola. Els missatges que enviem intenten aplacar la por de la gent de confessar la malaltia, perquè també hi ha por de posar-se en quarantena. També hi ha molta gent, particularment a les zones rurals i remotes més afectades, que es refien més de la medicina tradicional o que busquen el suport de líders espirituals per a resar, més que no pas atenció mèdica – una altra preocupació per contenir l’epidèmia. Tanmateix, penso que en conjunt estem veient molts efectes positius: hi ha una empenta molt gran per una sanitat millor, la gent es renta més les mans i para més atenció a la higiene als mercats i als supermercats, així també com als edificis governamentals. També s’ha fet campanya perquè la gent pari de menjar “carn del bosc”, que inclou rat-penats, que se sap que són un agent de transmissió de la malaltía. Vist així, la plaga està consolidant una sèrie de bones pràctiques.

La zona fronterera entre Libèria i Guinea-Conakry és on s'han localitzat més casos d'ebola.

La zona fronterera entre Libèria i Guinea-Conakry és on s’han localitzat més casos d’ebola.

Com estan responent les autoritats liberianes davant l’epidèmia?

El govern va constituir immediatament una Comissió Nacional encarregada de coordinar l’acció contra l’ebola. La Comissió s’ha reunit diàriament, juntament amb d’altres organitzacions com la UNICEF, la UNMIL, la Organització Mundial de la Salut, Metges Sense Fronteres i altres ONGs locals i internacionals. A través d’aquesta comissió, el govern ha pogut exposar i compartir les seves necessitats més urgents i les organitzacions han proveït equipament, personal i experiència. L’equipament mèdic protector es va distribuïr als hospitals de tot el país per a protegir als treballadors de la salut i material per a fer proves als pacients. Les organitzacions també van enviar experts per entrenar personal hospitalari: com protegir-se, com aïllar pacients i com prendre mostres de manera correcta. Tots els hospitals grans tenen ara un centre de quarantena per a poder aïllar i tractar pacients i per a poder contenir l’avanç de l’epidèmia. Un problema molt gran inicial va ser que per analitzar les preses de sang s’havien de transportar a Guinea Conakry. Aquesta setmana, finalment, el govern ha pogut establir el primer centre del país per analitzar sang, amb el suport dels Estats Units. Això ajudarà a confirmar o no els possibles casos més ràpidament.

També heu produït i emès una cançó sobre l’ebola?

La cançó va ser produïda per la UNMIL Ràdio. Vam contactar amb un grup local de “hipco” (un estil local de pop), que va compondre la lletra i va gravar la cançó “Ebola is in Town”. La lletra, cantada en el dialecte anglès de Libèria, posa l’accent en la seriositat de la malaltia i promou que la població practiqui una bona higiene per prevenir-la i busquin atenció mèdica si cauen malalts. La raó és que una gran part de la població de Libèria no sap llegir, i donada la inaccessibilitat de les zones remotes i la falta de connectivitat de moltes parts del país, l’emissió de la cançó a través de la ràdio permet que el missatge arribi a tot el país. Molt més que no pas imprimint flyers o posters. També s’insereix en la forma tradicional de fer servir la música per emetre missatges positius. La lletra és fàcil de recordar i enganxosa i es queda al cap dels oients – amb l’esperança que això serveixi per a parar l’ebola.

Quan creus que es pot superar l’epidèmia?

Sembla que les xifres de casos sospitosos i d’infeccions confirmades estan arribant a un punt de baixada, així que tenim esperances que aquestes mesures de contenció estan funcionant. De totes maneres, encara hi ha un periode d’observació d’unes setmanes més, fins que poguem declarar que la plaga ha passat. Així que les autoritats hauran d’estar al cas i tenir clar que la població no pot pensar que ja hem sortit de la crisi.

Segueixes algun tipus de procediment en el teu dia a dia per no infectar-te?

La gent amb més risc de contraure l’ebola continuen sent els treballadors de la salut i la gent que tracta amb pacients contagiats, ja que l’Ebola només es pot transmetre a través d’algú que ja estigui malalt. Així que no és tan fàcil d’agafar i hi ha hagut, relativament, pocs casos sospitosos (26) a tot el país. Però certament estem fent servir més desinfectant de mans a les nostres oficines i al gimnàs. Alguns també eviten de menjar fruita fresca i verdura provinent de Guinea. De totes maneres, jo penso que Monròvia és relativament segura. Jo evitaria viatjar a les àrees afectades, i particularment en autobús, fins que la plaga hagi passat.