La xarxa BCN Anti-rumors, una eina per cohesionar la societat

Entrada publicada a Wikidiari.info el 24 d’Octubre de 2013

Entrevistem Rafa Besoli, tècnic en cap de la comissió directora de la Xarxa BCN Anti-rumors.

L’arribada massiva d’immigrants d’altres països durant els anys 90 i la primera dècada del 2000 va comportar que es replantegés el model de ciutat. Això afirma Rafa Besoli, que afegeix que, sortosament, Barcelona ha fet de la interculturalitat una part important de la seva identitat i la seva targeta de presentació al món. Però aquest no ha sigut un camí fàcil, tal com es pot constatar a peu de carrer. Aquí és on entra en joc la Xarxa BCN Anti-rumors, que regula el pols de la gent envers els problemes derivats de la convivència intercultural.

D’on surt la agència anti-rumors?

Nosaltres sortim d’un procés participatiu que va acabar produint el Pla “Barcelona Interculturalitat”. Quan Barcelona va créixer, vam haver de pensar com gestionar la multiculturalitat. Però el model multicultural és un model que, des de l’Ajuntament d’aquella època, es va considerar que era un model coix, ja que “multicultural” significa moltes cultures, però separades – amb el consegüent risc de guetificació. A moltes ciutats del món ara viuen una realitat multicultural no conflictiva, perquè viuen separats els uns dels altres. És un model que potser no genera grans problemes pel que fa a l’ordre públic, però aquí es considerar que podíem enriquir-nos més mitjançant un model intercultural. Ara bé, un dels problemes que se’ns presentava a l’hora de potenciar aquest model era el desconeixement de l’altre, amb un problema afegit: creure que coneixíem l’altre, però el que coneixíem eren idees estereotipades i rumors. És a dir, mentides.

Als xinesos els donen ajudes perquè obrin el super!

I els paquistanesos se salten la normativa per obrir botigues de queviures i no paguen impostos… Això pel que fa als rumors. I pel que fa als estereotips, doncs trobem les típiques idees que “els moros venen i es queden amb les nostres dones”, o “la colombiana robamarits”… Per això es va considerar que per fomentar la interculturalitat, calia fomentar el coneixement de la diversitat, lliure de rumors i d’estereotips. Aquí és on neix l’estratègia BCN Anti-rumors, a partir del feed-back de la pròpia ciutat.

Foto: Joan Vega

Foto: Joan Vega

Com es porta aquesta estratègia al territori?

L’Ajuntament això no pot ni vol fer-ho. Ha de ser la pròpia ciutat la que entomi aquest repte de treballar contra els estereotips. La millor manera era, doncs, anar a parlar amb les entitats. Aleshores l’Ajuntament, juntament amb el teixit associatiu, crea la Xarxa BCN Anti-rumors. L’Ajuntament té l’estratègia, però a la hora de la pràctica compta a uns actors importantíssims: les entitats.

De quines entitats estem parlant?

Equipaments, associacions culturals i més de 400 persones a títol individual. La Xarxa va néixer a l’Ajuntament, però la ciutat se l’ha quedat. El perfil és totalment transversal: hi ha des d’un grup de teatre anarquista del Raval fins a Càritas Diocesana. Aquestes associacions, que tenen una postura totalment diferent pel que fa les polítiques de l’Ajuntament, han trobat un punt de trobada.

Molt bé, tenim la xarxa muntada i tenim els rumors que corren. Com anem a pescar els rumors?

Tenim diferents grups i comissions. Hi ha una comissió directora, quatre o cinc entitats elegides (per votació) per la Xarxa i que són el grup motor. I també hi ha grups de treball oberts a qualsevol membre o entitat de la Xarxa que s’hi vulgui apuntar. Aquests grups són els que fan la feina de detecció de rumors. Nosaltres, com a ciutadans o com a Ajuntament, podem sentir rumors, però qui millor que les entitats per dir: “Ei, que aquest rumor està agafant força!”… Funcionen com a antena i, entre tots, pensem amb quins materials i de quina manera podem desmentir-lo. En el primer procés vam detectar 12 rumors, que han anat canviant perquè la societat canvia, i ara ens centrem en quatre. Ara el rumor més important, atiat sobretot per la crisi, és sobre la competència dels comerços regentats per persones immigrades.

El que deia abans: que els xinesos sempre obren!

L’única manera que hi ha per a desactivar un rumor és informant. Hi ha gent que està interessada a fer mal a certs col·lectius i aquests rumors estan basats en mentides objectives.

Mentides objectives?

Segons la Llei Catalana de Comerç, que és més restrictiva que l’espanyola, qualsevol establiment amb una superfície inferior als 150m2 pot obrir les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. No diu res de si ha d’estar regentat per un paquistanès o un vigatà. Els “paquis” obren perquè la llei els empara. Simplement, els qui els regenten tenen uns valors culturals diferents dels nostres i donen més valor al treball que no pas nosaltres. El que estan fent els immigrants amb aquests tipus de negocis és el mateix que van fer els nostres pares o els nostres avis: la seva idea era tenir un negoci. Què no és més típic a Catalunya que una botiga que es digui “Cal Pepitu?” I ara ens estranya que el xinès estigui a la seva botiga com si fos a casa seva, quan fa un parell de generacions anaves a “Cal Papitu” i tenies tota la família darrera del taulell? Nosaltres hem fet un procés diferent: hem decidit que la feina no és un valor tan important i volem un altre tipus de societat, en la que es pugui conciliar la vida familiar, treballar unes hores determinades a la setmana… La qual cosa es contradiu amb el que ve, que no vull dir el sistema dels immigrants, sinó el que s’anomena “model capitalista de consum continu”. És a dir: jo no treballaré tot el dia, però si a mi em ve de gust un iogurt a les tres de la matinada, on l’aniré a buscar? Doncs allà on tinguin obert. I, normalment, és el “paqui” de la cantonada.

D’acord, ja m’has desmentit aquest rumor. Això ho podríeu fer amb una campanya de màrqueting?

Nosaltres som conscients que representem una de les classes socials amb menys credibilitat ara mateix, que és la classe política. Seria contraproduent que féssim una gran campanya publicitària amb el nom de l’Ajuntament de Barcelona per tot arreu dient coses com: “Els xinesos sí que paguen els impostos”. La gent es rebotaria encara més. No som uns emissors prestigiats. Però com que aquesta informació és real, la nostra estratègia no és menjar el coco a la gent, sinó oferir a la gent una altra veritat alternativa al rumor. L’Ajuntament no ho pot fer, però la Xarxa sí. Perquè l’Albert, de l’Associació de Joves del Raval, posem per cas, és algú que coneix el barri i el barri el coneix a ell i ell sí que és un emissor prestigiat. I si l’Albert ve i et diu: “Ei, que els xinesos sí que paguen impostos perquè tal i tal”, tu te’l creus més que qualsevol campanya de l’Ajuntament. Nosaltres, el que hem d’aconseguir és que aquesta informació anti-rumor corri i que s’estengui la Xarxa. També oferim formació per a nous agents anti-rumors. I he de dir que, últimament, se’ns apunten moltes persones a títol individual.

La Xarxa funciona pel boca-orella.

Nosaltres funcionem gràcies al canvi social. I tenim la sort que Barcelona és una ciutat gran, però accessible, manejable. No sé com es podria implementar la política de la Xarxa a Berlín o a Nova York, seria impossible. En canvi a Barcelona tenim representació de la Xarxa a tots els districtes i podem fer microcirurgia social i estratègia anti-rumors casa per casa. Nosaltres som com els d'”Avon llama a tu puerta”. Si veiem que en un barri concret hi ha un problema, ens hi presentem i diem: “Tenim aquestes activitats, heu pensat de fer-les en aquest casal? O fer-ho per aquest públic objectiu?”.

Digue’m un altre rumor que corri.

L’abús dels serveis socials: que totes les ajudes van als immigrants i que aquests, a més, se saben tota la picaresca per accedir a tota mena de serveis d’ajuda. És un argument que es pot desmuntar amb dades objectives. Mira, si vas a la [www.bcnantirumors.cat nostra web], hi surten tots els rumors que tenim detectats i les dades que els poden desactivar. La voluntat de la Xarxa no és menjar el tarro a ningú sinó, des del respecte a les opinions de tothom, explicar la nostra visió de la interculturalitat i establir un diàleg. Tampoc no volem traslladar que que la multiculturalitat sigui “happy flowers”, Manu Chao i tal. Gestionar la diversitat és complex. Pot generar conflictes i, de fet, en genera. Però una societat que no generi conflictes és una societat morta. El problema no és tant el conflicte, sinó com gestionar el conflicte i com treure’n coses positives.

Fins ara m’has explicat que gestioneu rumors de caire intercultural, però què hi ha dels rumors que poden ser d’un altre caire, per exemple, d’índole econòmica?

La nostra feina és buscar la cohesió social dins de la diversitat. Aquest tipus de rumors que sorgeixen fora de l’àmbit de la diversitat també són fora de l’abast de la Xarxa. La Xarxa anti-rumors va néixer en funció de la realitat migratòria. Neix sota un concepte: que la ciutat pugui gaudir de la diversitat. I el concepte diversitat és molt ampli. De moment treballem amb la diversitat cultural, però intentem ampliar la percepció de la diversitat per incloure la diversitat de gènere, generacional… Veiem que, cada vegada més, per a poder treballar bé la diversitat cultural ens cal obrir-nos més, incorporant elements d’altres diversitats. Per exemple. tenim una associació que treballa amb la realitat LGTB immigrada. Perquè un altre estereotip és que els immigrants són tots iguals, quan n’hi ha que tenen discapacitats, o altres opcions sexuals, n’hi ha de grans i de joves… Al final, per parlar de la diversitat cultural, hem de parlar de la diversitat que hi ha dins de la diversitat cultural. És una línia que estem obrint. Perquè no es tracta d’acceptar més o menys els altres, sinó que aprenguem a conviure amb els altres. Fet i fet, a les nostres comunicacions parlem cada vegada menys d’immigrants o de persones immigrades, sinó de veïns i veïnes de Barcelona – que, al final, de veïns i veïnes de Barcelona ho som tots.

Bé, jo sóc de Sabadell… Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció és que m’ha costat trobar l’oficina. I quan he demanat a la portera per l’Agència anti-rumors, no m’ha sapigut dir on era. Segurament molts dels lectors d’aquest article no han tingut notícia de la Xarxa BCN Anti-rumors fins ara.

Un dels reptes importants que tenim és sortir de l’àmbit de les associacions i entitats. Ja ho anem fent, en part gràcies als mitjans de comunicació… Però d’altra banda volem continuar treballant en silenci, perquè la feina és el dia a dia. No volem medalles ni res, però també és cert que és molt bo que més gent ens conegui i que reflexioni. Per això, conjuntament amb la feina silènciosa que fem dia a dia, treballant amb realitats petites, fem canvis grans. També volem que qualsevol que s’hi vulgui sumar, s’hi sumi i serà benvingut o benvinguda. També fem les nostres campanyes de sensibilització, però res d’imprimir 10.000 exemplars de material anti-rumors i repartir-los a la sortida del metro. El que fem és agafar una persona, l’aturem, parlem amb ella i dialoguem. Aquesta és la manera d’introduïr un petit canvi. La Xarxa no vol generar missatges, sinó combinar el diàleg i la reflexió. L’última cosa que volem és dir que tenim la realitat absoluta, perquè amb la diversitat ningú no té la realitat absoluta.

Foto: Isabella Antonelli

Foto: Isabella Antonelli

Com arribeu a desactivar un rumor?

Desactivar un rumor és complicadíssim. Jo crec que els rumors no s’acaben de desarticular mai. Però quan el rumor no té un contrarumor, es converteix en l’única manera de veure la realitat. A més, la gent el vol creure, el rumor. L’única manera que tenim de desactivar-lo és donant a la persona afectada informacions verídiques i dades objectives.

I com es detecta un rumor nou?

Tenim representants a cada barri i aquests són els qui s’adonen de com batega. A partir d’aquí, la Xarxa proposa eines per treballar. Però els rumors són els mateixos sempre: el que passa és que hi ha un moment que n’hi ha un que puja, l’altre baixa… Això passa per la dinàmica pròpia de la societat. També s’ha de fer un cert mea culpa des dels mitjans de comunicació, ja que contribueixen a revifar rumors… Per exemple, quan es parla de “La Banda de los Peruanos”…

La famosa banda de los Peruanos que es dedicava al robatori amb violència de cotxes, assaltant-los a la via pública.

Doncs ara tots els peruanos són delinqüents. No es pot generalitzar. Quan van agafar al Millet ningú no va dir la banda de los Catalanes. És o no és?

Aquesta simplificació que es fa des dels mitjans de comunicació és molt habitual i fa molt de mal a la cohesió social. També determinades informacions fan revifar determinats rumors, o els crea. Per exemple: el rumor que els xinesos són mafiosos no va sortir fins que els mitjans van cobrir el “Caso Emperador”, el del Gao Ping. Tots els mitjans de comunicació van parlar de “la màfia xinesa”. Doncs resulta que 200 persones implicades en aquesta “màfia xinesa” eren autòctons! Per què parlem de màfia xinesa, quan la majoria d’empresaris implicats eren d’aquí? Si fins i tot hi havia cosines del Rei! D’aquí va sortir el rumor que els xinesos són mafiosos. No vol dir que entre els xinesos no hi ha xarxes mafioses, com n’hi ha entre la població russa o com també n’hi ha entre la població de Sabadell.

Més aviat va ser la classe política…

Vull dir que de mafiosos n’hi ha a tots llocs. Els mafiosos són delinqüents, no només xinesos.

Creus que una agència anti-rumors a nivell estatal podria funcionar?

Barcelona ha sigut la primera ciutat al món on s’ha desenvolupat aquest projecte, que nosaltres sapiguem. Però sí que és cert que han vingut altres ciutats a veure com funcionava, per aplicar polítiques anti-rumors a les seves ciutats. Ara mateix estem considerats com a “Bona Pràctica” pel Consell d’Europa. I ara intentaran aplicar el nostre model a Milà, a Montréal, a Torí… I a Espanya ho fan a Getxo, a Sabadell… Ho portem des de la Red Europea de Ciudades Interculturales, la RECI. Hi ha una televisió xinesa vol fer un reportatge sobre la Xarxa i l’estratègia BCN Anti-rumors. També la Universitat de Tòquio s’ha posat en contacte amb nosaltres…

Vaja, abans he dit que la senyora portera no sabia qui sou i ara resulta que us coneixen arreu!

Tenim un conveni amb la Generalitat, per expandir-nos en un futur a tota Catalunya. Ja hi ha experiències a Esparraguera, Ripollet, El Vendrell… Hem estat una llavor que va germinant, sí. Però hem arribat a un moment en què ens hem vist una mica desbordats. Ja tenim una Xarxa prou complexa com per començar ara a parlar amb els xinesos i amb els de Tòquio! El tema de les medalletes està bé, però el triomf de debò és que una ciutat com Tòquio ens vingui a demanar ajuda perquè vol buscar solucions i millorar la seva societat. Això sí que està bé.

Tu creus que hi ha interès des de la classe política per fomentar certs rumors? Posem per cas, a en Josep Anglada, de PxC, li faria gràcia tenir una xarxa anti-rumors a Vic?

Home, precisament Josep Anglada, no. Ell no és una persona que només reprodueix rumors, sinó que n’ha creat. Un dels rumors en el que estem treballant ara mateix és el que una mare immigrant té un cotxet de franc i tota la llet en pols també de franc i que se’n va a serveis socials i li donen cupons per valor de 4000€ només per portar vel. Aquest rumor el va generar PxC durant una campanya electoral. A vegades, els rumors es generen per la pròpia dinàmica general, però hi ha altres rumors fets en un laboratori. L’Anglada ha creat rumors específics contra la població immigrada.

Un altre polític, Mariano Rajoy: estaria interessat en tenir una Xarxa anti-rumors a nivell estatal per suavitzar les diferències entre catalans i espanyols…?

Ui, per atenuar les diferències entre catalans i espanyols? Et faig una altra pregunta: tu creus que al Mas li interessaria muntar una xarxa anti-rumors per explicar la realitat d’Espanya a Catalunya d’una manera diferent a la que com l’explica ara?

(Silenci)

El que vull dir és que a vegades no és tant un tema de valors, sinó d’interessos purament polítics que estan per sobre fins i tot de les ideologies. Jo crec que a Mariano Rajoy no li interessa desmuntar certes visions i rumors sobre els catalans, perquè li donen molt de rèdit electoral. Ell és un polític que aconsegueix uns resultats gràcies a uns determinats rumors, i això també passa amb el Mas. La Xarxa BCN Anti-rumors no treballa a un nivell de posicionament ideològic, sinó que treballa a un nivell de valors. I la política, a vegades, perd aquest contacte amb els valors. Jo et puc justificar que els immigrants no són una càrrega en serveis socials, però és que en el fons hi tenen dret. Hi tenen dret perquè són persones com tu i com jo. I ja està. I no hi ha res més a discutir.

Ara estem en la situació econòmica en la que estem, i imaginem que un mal dia l’Ajuntament, independentment del color que tingui, decideix que la Xarxa BCN Anti-rumors costa massa diners i decideix prescindir-ne. Què passaria?

Jo crec que la Xarxa ara mateix té una solidesa, una capacitat de gestió i una maduresa tan gran que si l’Ajuntament decidís no continuar amb les seves estratègies interculturals, la Xarxa està prou bastida i prou consolidada com per funcionar sola. Això crec jo. En això, ens hem de felicitar tots, inclòs l’Ajuntament.