No paris d’escriure i de publicar

Ok, t’han fet fora de la feina, estàs sense un duro. Amb la crisi sembla que això de l’atur et durarà més temps del que desitjaries i la companyía que t’ha fet fora encara et deu pasta que no saps quan cobraràs. T’aboques a una depressió que, sumada a les festes de Nadal (que detestes), promet ser magnífica. I a més a més han tancat Series.ly i t’han deixat sense veure la última temporada de Homeland. En temps adversos pots deixar de ballar, i fins i tot de somriure. Però no deixis d’escriure. Ni de publicar. Encara que siguin xorrades com la que vé ara. Escriu i publica. I si ho fas amb una mica de gràcia, millor.

tumblr_m1hp1iFTtk1r6fge6

Definitivament, no estàs al millor moment de la teva vida, però no per això deixis de publicar. Recorda que els millors textos els han fet alcohòlics (però no fa falta que tu també et llencis a l’alcohol), depressius, drogadictes i inadaptats socials. Per posar uns quants exemples: Hemingway era un pesat dels collons (i un alcohòlic acabat). Cela era un arrogant amargat (però va morir podrit de diners i amb un Nobel sota el braç). Nietszche… ja sabem tots de quin peu calçava (però sense ell Nirvana no existirien. I possiblement tots aquests nens estúpids d’ara amb serrell que diuen que els hi agrada Nirvana i volen tallar-se les venes ni tan sols han sentit a parlar de Filosofía. O d’Alemanya, ni tan sols. Ves a saber). I per posar algun cas més nostrat, Verdaguer feia exorcismes i (deien que) es passava per la pedra a la marquesa de Comillas Un sacerdot fotent-li al s.XIX. Però mira, avui dia tothom diu meravelles de la Fageda d’en Jordà gràcies a ell . I Quim Monzó té sindrome de Latourette, però això no deixa que també sigui un catxondo mental pel Twitter. Però com dirien els Surfing Sirles, aquí no es salva ningú. El món de les lletres està ple de tarats. O millor dit, el món en general està ple de tarats. Però els tarats que escriuen són infinitament més interessants que els qui juguen a la borsa, per posar un exemple.

vd6fcs0
Bé, potser aquest tio sí que era bastant interessant. Quan tenia pasta. Ara és un pringat.

Tothom es pot fotre coca, fins i tot jo me’n fotría si això de les drogues no em fes una aversió brutal, però poca gent s’atreveix a explicar les seves misèries, a exorcitzar els seus sentiments i a ensenyar els seus budells a la fresca. És cert que és mil millions de vegades més acceptable cantar les teves penes que no pas escriure-les. Almenys fins fa poc si les cantaves potser tenies un tio d’una discogràfica que et proposava un contracte milionari.

Però oi que no tens un contracte milionari esperant-te? Doncs això. Tu escriu i publica. I ja t’arribarà. Escriu i publica. Escriu i publica. Escriu i publica, fill meu. Que d’escriptors i periodistes que se’n diuen però no han donat mai un pal a l’aigua n’hi ha a patades. I la única manera que tenim per demostrar-ho és escrivint i publicant.

Ara, també pots dedicar-te a fer el troll per Forocoches, a insultar a la teva ex a les parets dels lavabos dels bars més immunds on pots anar,  pots obrir un bloc de castellers, invocar a Satan tot escrivint una nova biblia negra (però no sé si la comunitat gòtica acceptarà que algú en tregui royalties d’un llibre sagrat). Fes fan-fictions de Cincuenta Sombras de Grey on els protagonistes fotin un clau decent, o almenys que s’expliqui que foten un clau decent (jo no m’he llegit Cincuenta Sombras, però m’han dit que és bastant santurrón). Escriu poesía, que cada cop hi ha menys poetes i, com diria el flipat de la vida del Rusiñol cada cop més estem condemnats a la “prosa eterna” (tot i que la prosa jo la trobo bastant entretinguda).

tumblr_lv13bsZJ3K1r1fz0co7_250
Una lletra darrera de l’altra

Jo porto escrivint des que tenia cinc anys i lligava la P amb la A. Però ESCRIVINT, així amb majúscules, és a dir, intentant fer alguna història amb cap i peus, porto des dels 13 anys. Tinc un tou immens d’historietes, llibretes, fulls i carpetes plenes de tinta que només vaig escriure però mai em vaig atrevir a llegir. Ja, sí, mal fet Marc. Però la feina està allà. Almenys una gran part.

Ara tinc un bloc on recordo a aquells qui volen fer alguna cosa útil amb les seves vides mentre no tenen res millor per fer, que escriure i publicar no és tan mala idea.