Hip hop i energètiques: dos videos que valen la pena

Podria haver-me estalviat de fer aquest post i fer un parell de piulades, o penjar-ho només al Facebook i ja està, però hi ha vídeos i vídeos. I aquests dos que ara mencionaré mereixen un lloc al meu bloc i a la llista de “preferits” del facebook. 

El primer és el rap que han fet els alumnes del taller de Hip Hop que fa el Pau Llonch. En una ciutat que ha tingut problemes amb el racisme i els nazis com Sabadell des de fa temps, el taller de Hip Hop demostra, un cop més, que qui ensenya música no només pot parlar de lletra, música, ritme i fins i tot alguna cosa de solfeig (tot i que en el cas del hip hop ho dubto bastant això del solfeig), sinó també pot transmetre valors i donar veu a un col·lectiu – el dels adolescents – que, per protegir-lo o perquè no ens el prenem seriosament, no n’acostuma a tenir.

No sé com ho heu vist vosaltres, però jo m’he sentit orgullós de ser de Sabadell, un cop més. Aquesta ciutat em dona motius, tu. Jo he vist a uns nanos que tenen poder, que parlen dels problemes que s’han trobat a l’institut i que ho fan des del coneixament, i que volen acabar amb aquests problemes. I a més a més, la cançó mola. Si al pròxim concert d’At-Versaris diuen que es cantarà aquesta cançó amb aquests nanos, serà el primer concert de Hip Hop on hi penso anar sense que m’hi arrosseguin.

El segon vídeo em sembla que l’haureu de mirar directament des de Vimeo. Sort que són tan macos (ells i els de WordPress) que posen la pantalla de colorins aquí sota en comptes de posar-hi un link avorrit.

“Les nostres energies” és un documental d’uns 40 minuts (el que, paradoxalment, dura un 30 minuts) que Crític havia estrenat en exclusiva pels seus subscriptors el divendres i avui l’ha llançat per tot el públic. Com que jo no sóc subscriptor de Crític (buuu!) ho he vist avui.

El documental explica el desgavell del sistema energètic a Catalunya des del punt de vista de les infrastructures i dels recursos. No és un mal documental i tot el que s’hi diu és absolutament cert i es pot corroborar llegint diaris i blocs especialitzats com El Periódico de la Energía. I tot i que el que digui ara us semblarà una animalada, trobo absolutament normal que ni REPSOL ni ENDESA ni cap representant de les energètiques, tret dels de Som Energia, hagi participat en aquest documental, tal i com es diu al començament del docu. Ho trobo normal perquè no tenen ni perdó ni excusa.

Quan es va trencar la unitat entre els partits sobiranistes al Palau de Pedralbes, a pocs metres d’allà, a la seu de La Caixa, hi va haver una conferència del Ministre Soria. Hi vaig assistir en qualitat de redactor de Diari Català, i us puc assegurar que mai a la vida he vist un espectacle tan penós com el que vaig presenciar. I vaig pendre notes.

Allà es van confirmar totes les meves sospites sobre la miopía de les administracions estatals i també que el sistema energètic a l’estat espanyol es regeix d’una mentalitat ancorada al segle XIX, quan això del petroli encara funcionava bé i les energies renovables eren els fems que adobaven els camps i les sínies d’aigua. De fet, el petroli com a negoci ara torna a funcionar bé des de que existeix el fracking. I precisament aquí està el perill.

Podria fer un post llarguíssim sobre les polítiques energètiques d’aquest país on som ara mateix que s’anomena Espanya, però com que us he dit que avui parlaria d’aquests dos vídeos, doncs ho deixem aquí.