Llenya

Aleshores vaig sentir un cop fort al cap, com si m’haguessin donat amb un martell. Amb força. Amb ganes. I em vaig enfonsar. I vaig enfonsar violentament el nas a l’esquena del Toll, que el tenia davant, i em vaig encongir. I vaig notar plors damunt meu. Vaig moure els dits dels peus abans que m’arranquessin d’allà i vaig preguntar si em sortia sang del nas. Em van dir que no. Vaig donar gràcies al cel. Aleshores em van entrar a l’Ajuntament a braços i entre aplaudiments. Em van estendre, em van preguntar com estava i una noia maca em va agafar de la mà i em va dir que em portaria a un lloc segur. Vaig plorar de ràbia.

Volia pujar al folre per Festa Major. 

Set hores després, tornava amb taxi a casa amb la presidenta. Al dia següent vaig deixar de portar collarí (m’ho va dir la metgessa de la colla al local). Demà crec que ja no em medicaré. I diumenge estaré donant pit.

#pinyaomort