Arxiu de la categoria: facultat de comunicació blanquerna

El periple europeu de CDC

Segons algunes enquestes que s’han anat publicant als diaris editats a Catalunya, una gran part de catalans es senten primer catalans, després europeus i en tercer lloc espanyols. Tot i això, Europa, entesa cóm a les institucions de la Unió Europea, continua sent una gran desconeguda per a la majoría de població. Saben que la Unió Europea és important i que ser ciutadà europeu cada vegada afecta cada vegada de manera més directa a la vida quotidiana,. L’Euro, el mercat comú, el passaport europeu, el programa Erasmus i altres iniciatives han suposat una millora en la qualitat de vida dels catalans i una finestra a la resta de països de la Unió. Però tot i això,  també és cert que molts catalans no sabríen explicar què és el Consell d’Europa o per què serveix exactament el Parlament Europeu. Continua la lectura de El periple europeu de CDC

La renovacio de la radio

Quan aquesta setmana passada se li va donar el Premi Blanquerna al millor comunicador de l’any a l’equip de “Polònia” vaig pensar que per fí s’havia trencat el malefici que feia que els programes estrella de la ràdio s’estrellessin a la televisió. Aquest malefici ens acompanyava des de feia uns quants anys, una dècada m’atreveixo a dir. Almenys en la meva memòria selectiva de 20 anys no hi ha cap programa televisiu nascut d’un format radiofònic que haguès tingut èxit.
Això no és una cosa que hagi passat a altres països. Per exemple al Regne Unit una gran part de les sèries de televisió, així com també de l’imaginari col·lectiu britànic (del que mamem indirectament a la posmodernitat) han sortit a partir d’espais a la ràdio, com ara “La guia de l’autoestopista galàctic” o la actual comèdia d’èxit “Little Britain”.
Jo sóc dels qui pensa que si la ràdio a Espanya no ha funcionat durant els últims 20 anys és perque té complexe davant la televisió. Un complexe que ha sigut adquirit per les subvencions irrisòries i pel fet que tele i ràdio no formen un cos unitari tot i ser de la mateixa corporació, així també perque durant tot aquest temps s’ha contemplat la ràdio com un cementiri d’elefants. Crec que ja és hora que la ràdio torni a despertar i a oferir espais atractius per a la gent jove.