Arxiu de la categoria: politiqueig

politiqueig

Eleccions, festa i pactes. Municipals 2015

És la una de la matinada de la nit electoral, a la post festa que, improvitzadament, ha muntat la plana major de la Crida per Sabadell, al Bar Morrosko i l’Eudald Griera em sorprèn mentre regiro el mòbil: “Deixa de treballar i pren-te un xupito, home!”, m’etziba mentre em serveix l’especialitat de la casa, un “Morrosko” en un potet de confitura. L’Eudald és, o era, el número 7 de la llista de la Crida per Sabadell i està pletòric, com la resta dels seus companys que acaben de rebre al primer de la seva llista, el geògraf Maties Serracant, a crits d’”Alcalde, alcalde” quan ha entrat per la porta del bar. L’Eudald no ha entrat al consistori – res de nou, tampoc hi entrava ni tan sols amb les porres més favorables a la Crida – però la coalició entre Entesa per Sabadell i la CUP ha tret quatre regidors i han esdevingut el que porten tota la campanya proclamant-se: la frontissa del canvi a Sabadell després de 16 anys de govern del PSC. Hi ha eufòria, estan en el seu moment i és aleshores que me n’adono que sobro i que els he de deixar fer. Accepto el xupito, es fa un brindis, dono l’enhorabona als candidats escollits i surto del bar camí cap a casa. I penso en la feinada que hi haurà a l’ajuntament no només per escollir alcalde i formar govern, sinó també per governar. Amb els resultats a la mà, Sabadell s’ha tornat, electoralment parlant, una petita Israel. Continua la lectura de Eleccions, festa i pactes. Municipals 2015

“Barcelona vs Madrid, i ni una paraula sobre futbol”

Ja sabeu que ahir em van publicar al Haaretz, a Israel, oi? Així és com em van titular la meva crònica.

Aquí podeu veure el meu article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013,  en un PDF (en hebreu)

Article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013
Article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013

Sota del salt trobareu: la transcripció de l’article en hebreu, anglès i català. 

També trobareu una traducció al català més cap al final.

Continua la lectura de “Barcelona vs Madrid, i ni una paraula sobre futbol”

El President Mas i jo.

Ara / Pere Tordera

Fa poc m’he hagut d’enfrontar a una de les situacions més desagradables des que sóc a Austràlia: em van fer fora de casa, vaig ser acollit per familia de llaços llunyans que tinc a prop a Sydney i per això la meva família i jo no ens vam entendre i vam tenir certes discussions de les quals no entraré en detalls ara mateix, i per postres a la mateixa setmana també em fan fer fora de la feina que em permetía pagar-me un lloguer amb tranquil·litat. És a dir, les he passat putes. M’he trobat sol i en alguna ocasió he pensat d’enviar-ho tot a la merda i tornar a casa abans del març.

Però aquest post no és per explicar-vos fil per randa què ha passat, amb tota la èpica que pugui haver, ni per llepar-me les ferides en públic – això ja ho faig en privat – , sinó que més que res ho trobo del tot adient per fer una analogía entre el que m’ha passat durant aquests dies i el que ha passat amb la jornada electoral aquesta nit passada (per a mi, aquest matí mateix) amb el President Mas i CiU en general.

Encara que sé que us atrau més el morbo de sentir el comentari esfereidor de com m’han fet fora de casa i de la feina que no pas que us expliqui la obvietat sobre el President Mas, us foteu i espereu a que escrigui el llibre. I el compreu i em feu una mica més ric, si us plau. Continua la lectura de El President Mas i jo.

A mi ja m’han fet fora, vosaltres encara ho podeu canviar!

Quan vaig arribar a Austràlia vaig venir amb la idea de fer el màster i tornar. “Ara que és època de crisi” deien “el millor és invertir en estudis i tornar millor preparat per poder aixecar aquest país”. Així que ara sóc a Austràlia fent un màster en Relacions Internacionals, com sabreu molts de vosaltres. Tenia intenció de quan acabés, podria tornar a casa i trobar una bona feina amb la que pagar-me el pa de cada dia (lo de la hipoteca ho deixem a l’aire, de moment).

Però ara fa unes setmanes, a finals d’abril, davant la situació econòmica que assola l’estat espanyol i davant les notícies que escriuen els articulistes entesos en la matèria econòmica, la meva família em va enviar un mail encoratjant-me a no tornar:

Jo crec doncs, que val mes que et vagis fent a la idea de que el millor es que et busquis una feina fora del nostre país, sigui a Austràlia o sigui en qualsevol altra banda del món (…). Un cop ets a 20.000 km. lluny de casa tampoc es qüestió de tornar a patir gana. Es un consell, crec que bo.” Continua la lectura de A mi ja m’han fet fora, vosaltres encara ho podeu canviar!

Divorci

Tres dies després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, i ratificat al Congrès dels Diputats i al Senat i per un referèndum, crec que n’hem de parlar.

I quan dic “n’hem de parlar” no m’estic referint que n’hem de parlar al meu bloc, tot i que us agraeixo molt els comentaris que deixeu, sinó que Espanya, n’hem de parlar.

O més ben dit: Espanya, hem de parlar.

Feta la feina…

Feta la feina i vistos els resultats, només puc dir: Moltes gràcies als qui van votar, als qui no van votar perque són abstencionistes però sabien de què anava la cosa, als qui van fer campanya, als qui van fer contracampanya perque ens van acabar fent campanya, als convençuts del Sí, als convençuts del NO democràtic, als indiferents que també van venir a votar en blanc, als que fins i tot van votar nul, als caps de mesa, als vocals, als que treien la pasta a particulars i empreses, als que feien pancartes, als que les penjaven, als que els hi va quedar clar que no feiem un referèndum independentista, sinó una consulta sobre la independència, als qui els hi va quedar clar d’aquests que es tractava d’una “consulta SOBRE la Independència” i no una “consulta PER la independència”, als informàtics que la van liar parda ahir a la tarda per aixecar expectació, als informàtics que no la van liar parda però van fer una feina magífica (els que la van liar parda, també, però ja els hi val!), als de logística pel càtering i per donar-nos tot el que vam demanar els de premsa, als voluntaris que van participar, als voluntaris que van mobilitzar a altres persones perque es fessin voluntaris, a la premsa que va venir encara que fos per parlar bé de nosaltres 😉 , al senyor observador internacional que no entenía ni papa del que li deiem si no era en anglès però es va mostrar molt atent i amable, al portaveu Antoni Dalmases per haver fet la seva tasca cóm déu mana, al Marc Monràs per tirar endavant la consulta quan això estava en un moment crític, a la comissió organitzativa per haver pres aquesta decisió tan valenta en aquell moment, als de la comissió de finances per empescar-se la manera de trobar pasta, als de la comissió d’informàtica per empescar-se el tema dels netbooks, al Toni Munyoz que no ha pogut ser present el dia D però ha fet de factòtum de Consulta Sabadell fins que va pirar al Quebec a portar-hi la cultura popular catalana (ha sigut molt gran tio, ho hauries d’haver vist), a l’equip de comunicació interna i externa, que anava i venia però els membres més entranyables han sigut el Joan Vives, la Tona Codina, el Cesc Vallribera (gran tracte amb el Brunet per fer la publi a cines, busos i banderoles! Enorme!) i l’Anna Muro (tu i jo cóm el gat i el gos a vegades, però en el fons els dos voliem el mateix), a l’equip de premsa que també anava i venia, però al final al dia D va venir la Berta Gusi, la Pilar Armengol, la Carme Forcadell, la Assumpta Ballbé (et dec un sopar xD) i l’Oriol Creus. Moltes gràcies també, aquest el deixo pel final finalíssim perque diuen que el millor s’ha de deixar pel final, el meu gran company durant els últims 4 mesos i al qui li dec moltíssim i s’ha convertit en un gran amic: moltes gràcies per aguantar-me Francino!

En definitiva: M’has donat sis mesos de molta feina i de moltes alegries i misèries. M’has donat sis mesos ón he vist que un floc de neu acabava convertint-se en una gran bola enorme que ho arrossegava tot. Moltes, moltes gràcies, Consulta Sabadell!