Arxiu de la categoria: ràdio a espanya

Olga Ruiz, a l’extrarradi de la ràdio convencional

Entrada publicada a Wikidiari.info el Dilluns, 3 de Febrer de 2014

“La ràdio és un mitjà molt complicat” confessa la directora de El Extrarradio, guanyadora del premi Ondas 2013 a la innovació radiofònica.

Olga Ruiz amb el Premi Ondas. Foto: Marc Figuerola
Olga Ruiz amb el Premi Ondas. Foto: Marc Figuerola

L’espero vint minuts a la Plaça Virrei Amat, a la Sagrera. No és exactament l’extrarradi de Barcelona. A mi l’àrea em recorda molt al centre de Sabadell, però el fet que sigui la última parada d’uns quants autobusos i que fa uns anys la L5 s’acabés un parell de parades més enllà, ja li dona un toc. Finalment arriba l’Olga, una dona menuda amb ulleres de pasta, amb el que sembla una bossa d’una botiga pija. “Perdona el retard, pensava que eres a l’altra banda de la plaça,” s’excusa. “No saps el que pesa això!” I m’adono que la bossa és, realment, la caixa de l’Ondas, que té dues nanses per portar-lo. Esplèndid, així li puc fer una bona foto. Ens arribem a un bar que la Olga sembla que coneix bé. Saluda els cambrers i em porta al pis de dalt. Demanem. M’ensenya l’Ondas i em deixa fer fotos i comprovo que, a més a més de pesat, és terriblement difícil d’agafar. Però als de El Extrarradio només els ha costat un any aconseguir-lo. Arriben els cafés i encenc la gravadora. Continua la lectura de Olga Ruiz, a l’extrarradi de la ràdio convencional

La renovacio de la radio

Quan aquesta setmana passada se li va donar el Premi Blanquerna al millor comunicador de l’any a l’equip de “Polònia” vaig pensar que per fí s’havia trencat el malefici que feia que els programes estrella de la ràdio s’estrellessin a la televisió. Aquest malefici ens acompanyava des de feia uns quants anys, una dècada m’atreveixo a dir. Almenys en la meva memòria selectiva de 20 anys no hi ha cap programa televisiu nascut d’un format radiofònic que haguès tingut èxit.
Això no és una cosa que hagi passat a altres països. Per exemple al Regne Unit una gran part de les sèries de televisió, així com també de l’imaginari col·lectiu britànic (del que mamem indirectament a la posmodernitat) han sortit a partir d’espais a la ràdio, com ara “La guia de l’autoestopista galàctic” o la actual comèdia d’èxit “Little Britain”.
Jo sóc dels qui pensa que si la ràdio a Espanya no ha funcionat durant els últims 20 anys és perque té complexe davant la televisió. Un complexe que ha sigut adquirit per les subvencions irrisòries i pel fet que tele i ràdio no formen un cos unitari tot i ser de la mateixa corporació, així també perque durant tot aquest temps s’ha contemplat la ràdio com un cementiri d’elefants. Crec que ja és hora que la ràdio torni a despertar i a oferir espais atractius per a la gent jove.