Arxiu de la categoria: Relacions Internacionals

Per què crec que una Catalunya independent necessitaria un exèrcit (2)

En el post que vaig publicar divendres, vaig expressar diverses raons per què una Catalunya independent necessitaria tenir un exèrcit. En aquest post comento els articles sobre l’exèrcit que s’han escrit als esborranys d’una constitució catalana. Al final també agafaré l’article 9 de la Constitució Japonesa, que prohibeix l’exèrcit, i explicaré molt breument la situació del Japó en matèria militar i geopolítica.  Continua la lectura de Per què crec que una Catalunya independent necessitaria un exèrcit (2)

Per què crec que una Catalunya independent necessitaria un exèrcit (1)

Continuu sent un pacifista i crec que la guerra és la mostra més evident de la estupidesa de l’èsser humà. I que, per tant, som capaços de fer les coses millor. Però crec fermament que una Catalunya independent hauria de tenir un exèrcit. O unes forçes d’autodefensa regulars. M’explico després del salt: Continua la lectura de Per què crec que una Catalunya independent necessitaria un exèrcit (1)

Martin Wight, les tres tradicions de la Teoria Internacional i com pot servir en una Catalunya independent

Quan a Catalunya es feia alguna ensenyança relacionada amb l’espectre internacional, es parlava de Negocis Internacionals, Comerç Internacional, Dret Internacional, etcètera, i el fet d’haver estudiat algun d’aquests plantejaments ja era com una premisa vàlida per poder opinar sobre com funcionaven les Relacions Internacionals i la diplomàcia. Però no ha sigut fins fa relativament poc que a les aules del país no s’hi ensenya Relacions Internacionals com una disciplina completa. I tot i que també teniu raó els qui dieu que a la carrera de Ciències Polítiques hi ha assignatures que tracten sobre les Relacions Internacionals, en la majoria de facultats només tenen un caràcter introductori. Tampoc he pogut trobar una gran part de la literatura considerada “obligatòria” o “recomenada” sobre Relacions Internacionals de quan vaig fer el màster a Austràlia al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. D’altra banda, he de reconèixer que les universitats estan fent una bona feina a l’hora de subscriure’s a edicions online de diversos “journals”, o publicacions especialitzades. La Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, que fa un parell d’anys va començar el primer Grau oficial de Relacions Internacionals a Catalunya s’ha hagut de posar les piles en aquest tema i pel que veig ho està fent bé, però encara li queda camí per avançar. Torno a dir que no és fàcil fer una cosa en un lloc on no hi ha tradició i això ja és tenir nassos.

Sorprén que tot i no tenir tradició de fer graus o llicenciatures, a Barcelona sí que hi ha tradició d’obrir-se al món. Això la ha convertit en un pol de les Relacions Internacionals i, sobretot, de la Cultura de la Pau. Al Palau de Pedralbes hi tenim la seu de la Unió per la Mediterrània, sense anar més lluny, tot i que ara mateix aquest organisme està pràcticament aturat. També hi tenim l’Institut Català Internacional per la Pau, que està considerat com un dels millors think tanks sobre els Estudis de la Pau, així com també tenim l’IBEI, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, que ofereix un màster de Relacions Internacionals de qualitat notòria i atrau a estudiants d’arreu, i també hi ha el CIDOB, que també és un Observatori a tenir en compte per saber què es mou al món. Per no parlar que Barcelona és la segona ciutat del món amb més consulats, i que gràcies al Barça i Gaudí la marca Barcelona està molt ben valorada internacionalment. I així un llarg etcètera.

pc-140502-selfie-mayday-730a_7e532a28b4df56f2c57e43283bb743f6.nbcnews-ux-1360-900
Barcelona també és famosa per altres coses…

Però ara, ja he dit que en aquest país quan algú parla d’establir “Relacions Internacionals” o del paper de Catalunya enfront el “panorama internacional”, o quan es comença a fer càlculs de com la resta d’Estats rebria una Catalunya independent mentre es branda la resolució del Tribunal Internacional de La Haia sobre la Declaració d’Independència de Kosovo, o quan es diu que el “cas escocès” i el “cas català”, i fins i tot el “cas basc” poden tenir o no similituds… doncs aquest qui en parla acostuma a no saber-ne res. Com quan es diu que se sap italià o portugués perquè “són molt semblants”, però realment no se sap italià o portugués perquè no s’ha estudiat ni practicat. Per això m’atreveixo a pujar al cadafalc i fer aquesta introducció a les Relacions Internacionals. I ho faré de la mateixa manera com me les van presentar a mi quan era a Austràlia: a partir de les tres tradicions de la Teoria Internacional de Martin Wight.

Continua la lectura de Martin Wight, les tres tradicions de la Teoria Internacional i com pot servir en una Catalunya independent