Arxiu de la categoria: treball

El CIFO, els Saballuts i els seus videos

Des que em vaig quedar sense feina que m’intento vendre com un professional polivalent. I en gran part és cert. Puc presumir que he tocat tots els mitjans (ràdio, premsa, tele, Internet), que he sigut cap de premsa de Consulta Sabadell, que he fet un màster a l’altra punta del món sobre Relacions Internacionals (una disciplina que és com l’italià: tothom diu que en sap, però a l’hora de la veritat ningú en té ni idea) i que he cobert una part important de la història de Catalunya com és el 9N.

Un dia podré dir als meus fills que el papa va ser allà. I no és maco això?

El cas és que si hi ha una faceta meva que vull reivindicar avui és la d’editor de vídeo. Potser no seré el millor editor de vídeo del món però sé editar vídeos amb una certa soltura. Continua la lectura de El CIFO, els Saballuts i els seus videos

Nou bloc. Sobre castells. En anglès.

De fet, va ser idea meva, però l’empenteta me la va donar el meu professor d’anglès, que ens ho posa com a deures.

Es diu “Strength, balance, courage i seny” i de moment ja té una entrada, la primera. En els propers dies la hauré d’anar actualitzant (fixeu-vos-hi bé: “la hauré d’anar actualitzant”) perquè aquest bloc son els deures que em posen.

Portada de Strength, balance, courage i seny
Portada de Strength, balance, courage i seny. El primer vídeo ho peta molt.

I ara hi haurà qui digui: “Però a veure, Marquitus… Tu encara fas anglès?”.

Doncs sí. Al Col·legi de Periodistes. English for journalists, es diu la cosa. Més que res perque l’anglès es perd si no el fas servir, i com que hem nascut en un país on pronunciar bé queda pedant, sempre em queda aquest raconet de món per poder dir “WHATEVER” com ho fa la pija insuportable de la Miranda Makaroff.

En fí, si voleu, podeu aneu passant…

Repassant Incooltura… I a punt per nous reptes!

Tot just baixar de l’avió la meva amiga Elena Canseco em va preguntar si volía portar una secció de música al seu programa diari de ràdio a Cooltura FM, l’Incooltura Bé, de fet, tampoc m’ho va preguntar, sinó que ja directament va insistir i em fa fitxar perque li portés aquesta secció setmanal. Ei, i jo encantat!

Us posaré una mica en antecedents abans. Pels qui no ho sàpiguen, Cooltura FM és una emisora local de Sabadell que emet pel 96.7FM a Sabadell i pel 107.5FM a Barcelona. I fa poc també ha estrenat una nova pàgina web xulíssima. Us recomano que hi dongueu un cop d’ull, i ja que hi sou, que la aneu controlant, que allà hi ha bona gent.

La secció de música de l’Incooltura ja es va acabar, però aquí us deixo els podcasts de la gent que va passar pel programa. Falta els del grup GAS, uns tios de L’Hospi molt macos que canten en mandarí. Sí, sí, en mandarí! Però si això, us remeto a la seva web per si voleu escoltar alguna cosa que valgui la pena i que la podeu visitar aquí.

Si us interessa, tots aquests grups tenen Bandcamp, Twitter, Facebook i el que faci falta. Per la meva part només he de dir que va ser un plaer poder entrevistar-los a tots la temporada passada. Continua la lectura de Repassant Incooltura… I a punt per nous reptes!

El periple europeu de CDC

Segons algunes enquestes que s’han anat publicant als diaris editats a Catalunya, una gran part de catalans es senten primer catalans, després europeus i en tercer lloc espanyols. Tot i això, Europa, entesa cóm a les institucions de la Unió Europea, continua sent una gran desconeguda per a la majoría de població. Saben que la Unió Europea és important i que ser ciutadà europeu cada vegada afecta cada vegada de manera més directa a la vida quotidiana,. L’Euro, el mercat comú, el passaport europeu, el programa Erasmus i altres iniciatives han suposat una millora en la qualitat de vida dels catalans i una finestra a la resta de països de la Unió. Però tot i això,  també és cert que molts catalans no sabríen explicar què és el Consell d’Europa o per què serveix exactament el Parlament Europeu. Continua la lectura de El periple europeu de CDC

La importancia de l’any sabatic

Avui llegeixo a les primeres pàgines de societat de La Vanguardia que els espanyols ho tenim difícil per fer un any sabàtic, ja sigui mentre estem treballant, estudiant o justament desprès d’acabar els estudis universitàris. Aquells qui demanen un any sabàtic per anar-se’n a viatjar solen ser vistos com uns mandrosos o uns ganduls que se’ls hi han caigut els anells desprès de treballar durant X anys a la mateixa empresa, amén de la por que tenim la gran majoría de la població de trobar-nos un dia al carrer, ja que aquells que se’n van també són vistos com uns traïdors i la seva tornada al lloc de feina sol ser amb por.
Però l’any sabàtic no nomès serveix per presumir de la nostra feblesa o nomès per fer explícit que estem farts amb la vida rutinària que ens porta de casa a la feina i de la feina a casa de dilluns a divendres. Sinó que també pot ser més productiu que tota una vida treballant. Un any sabàtic ajuda a relativitzar les coses, un concepte necessari aquí amb els polítics que ens ha tocat patir, i ens ensenya altres maneres de viure la nostra vida.
Això sí, un requisit indispensable perque un any sabàtic sigui profitós és que aquest s’ha de pendre com una cerca de noves experiències. No val l’any sabàtic per fugir d’una situació d’estrès o per desmarcar-se o com a situació forçosa. S’ha de pensar amb les aplicacions que pot tenir aquest any sabàtic, si no, simplement hauría estat temps perdut.