Arxiu de la categoria: Wikidiari

El cine porno ha mort. Visca el porno!

Entrada publicada a Wikidiari.info el 13 de novembre de 2013

Entrevista amb Juli Simón i Paco Gisbert, organitzadors del Saló Eròtic de Barcelona. Atenció: conté llenguatge explícit.

Juli Simón i Paco Gisbert a Galícia

Juli Simón i Paco Gisbert a Galícia

Continua la lectura de El cine porno ha mort. Visca el porno!

Més alt. Més fort. Més pepino.

El 3 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca a la Diada de Tots Sants del 2013. FOTO: Castellers de Vilafranca
El 3 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca a la Diada de Tots Sants del 2013. FOTO: Castellers de Vilafranca

El passat diumenge 17 de novembre va acabar la temporada de castells amb la diada dels Minyons de Terrassa. Almenys la temporada regular. Que sí, que sí, que també hi ha temporada regular de castells. Com també hi ha la d’handbol o la de hoquei patins, que també son, eh, esports minoritaris. Com els castells, oi? De fet, ara mateix em posaria enmig d’un jardí si afirmés taxativament que els castells són o deixen de ser un esport, una tradició o un modus vivendi. I com que jo sóc nou en aquest món, tampoc em veig amb ganes de ficar-me enmig d’una polèmica que ara mateix em va gran. Però diumenge va ser la última diada d’una temporada espectacular, bàsicament perquè aquesta temporada ha sigut la millor de tota la història de les temporades de castells. S’han alçat més castells de Gamma Extra que mai i hi ha hagut més colles que s’han enfrontat a castells de 8 i 9 pisos que mai. A més a més, que també ha augmentat exponencialment el número de colles “en formació”, és a dir, que encara no tenen prou recursos com per afrontar una temporada regular (entenent “recursos” com “gent”, “equipament”, “socis”…) però que en breu estaran a punt per poder tirar endavant la seva primera temporada sencera. Com diria el Karanka del Crackòvia “Las cifras estan ahí”. Després si un cas us passo uns links on podeu veure estadístiques de castells i xifres i tal i us ho mireu vosaltres mateixos, per si no m’acabeu de creure.

Si vols llegir més, pots anar a la web de Wikidiari.info.

Eros i Tànatos se’n van de festival… a Sabadell!

Entrada publicada a Wikidiari.info el 15 de juliol de 2013

“Tu com fas una contracrònica?” Em pregunta la Andrea (posem que es diu Andrea, però no se’n diu pas) mentre enforquilla un tros de pizza “diabólica”. Hem passat dos dies i dos nits d’Embassa’t junts i hem aprofitat el diumenge de ressaca per aixecar-nos tard, fer el ronso durant molta estona al seu pis i com que ella diu que no té res a la nevera li dic que ja la convido a dinar fora abans que jo torni a casa i comenci a escriure. Pels qui no ho sàpiguen, l’Embassa’t és el Festival Independent del Vallès, que ja porta cinc anyets fent-se a Sabadell. Continuem. “Doncs és ben fàcil” li contesto, mentre m’empasso el meu tros de pizza “mallorquina”, després que em causés cremades de segon grau a la mà (i això em passa per negar-me a menjar pizza amb forquilla i ganivet, però val la pena). “En una crònica explico el que passa. En una contracrònica explico el que he viscut”. En resum, que si voleu saber més sobre l’Embassa’t, us remeto a un parell de fonts més fiables que no pas la meva: la primera, la Edu Beltran de la web localiSabadell.cat, que va fer una cobertura prèvia impecable, amb entrevistes a (gairebé) tots els caps de cartell i la segona, la crònica que va escriure a El Periódico la Georgina Altarriba. Un servidor us explica els concerts des d’una altra perspectiva, com ja heu pogut veure Aquesta escena en concret no es podría entendre sense l’Embassa’t, el Festival Independent del Vallès, que s’ha celebrat aquest cap de setmana i que m’ha permés conèixer l’Andrea: una gran dissenyadora gràfica i encara millor persona. Continua la lectura de Eros i Tànatos se’n van de festival… a Sabadell!

Premis WD al Cruïlla. Concert a concert. (1)

Entrada publicada a Wikidiari.info el 10 de juliol de 2013

Als festivals s’hi va a buscar noies. I a drogar-se. A beure no, perque les cerveses van cares. Es vé begut de casa. Però si “pilles catxo” i et drogues amb els teus artistes preferits mentre vas begut aleshores ja tens una història preciosa que explicar als teus nets quan siguis vell. “Com vaig conèixer a la vostra àvia, o en el seu defecte com vaig conèixer a una pilingui en un festival que em va fer sentir viu per una estona mentre escoltava a Wyclef Jean, abans de conèixer a la vacaburra de la vostra iaia”. Una història preciosa, de debó. Però anem al cas, del Cruïlla en sí mateix, que és el que realment ens interessa. I per fer la crònica més entretinguda, servidor ha creat els “Premis WD (de WikiDiari) al Cruïlla. Així que els guanyadors són… Continua la lectura de Premis WD al Cruïlla. Concert a concert. (1)

Tossudament amateurs

Entrada publicada a Wikidiario.info el 2 de juliol de 2013.

COMENÇARÉ PEL FINAL

Són quarts de quatre de la matinada del dissabte a l’estació del Busnit que m’ha de tornar a casa des de Ronda Sant Pere, davant del Corte Inglés de Pl. Catalunya. Servidor no té carnet i és el que hi ha. Entre les noies que tornen a casa borratxes i descalces, els farloperos passats de voltes que encara tenen la festa a sobre però els han fet fora de tots els locals i els “cerveza, bier” habituals (que a vegades també es converteixen en “samosa, agua” i fins i tot en “hashis, jaco, marihuana, MD”, depenent de com li veuen la cara al possible client) em trobo amb una gent de mitjana edat amb molt poca pinta d’haver agafat cap transport públic des de o cap a Barcelona en molt de temps i, òbviament, es mouen com peix fora de l’aigua en aquest tipus d’ambient. Em demanen ajuda pel que fa al Busnit i veig que són de Sabadell, com servidor, i han tornat del Concert per la Llibertat del Camp Nou, com servidor. Engego la conversa: “què us ha semblat?”

Continua la lectura de Tossudament amateurs

Carles Capdevila: “l’única manera de recuperar el crèdit dels mitjans és dialogant amb l’usuari”

Entrada publicada a Wikidiari.info

El director del diari “Ara”, Carles Capdevila, va donar el passat 25 de juny una masterclass a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes de Catalunya titulada “Com crear (cocrear) nous mitjans socials i comunitats digitals”. Capdevila va mostrar el que ell anomena “optimisme necessari” davant la situació en la que es troba el món en general i el periodisme en particular.

 

En un món en què els diaris de tota la vida i els mitjans de comunicació tradicionals estan patint per poder sobreviure, l’”Ara” ha estat vist com una rara avis. No només ha suposat l’aparició d’un diari en paper en un moment en què semblava que els bits guanyaven la partida, sinó també l’emergència d’un projecte nou, fresc i al servei de l’usuari en un moment en què el periodisme a Catalunya pateix una triple crisi: l’econòmica, la política i la dels mitjans. Primera mostra d’“optimisme necessari” per part de Capdevila: “La majoría de les grans capçaleres dels pròxims vint anys encara han de néixer, perquè normalment les grans capçaleres neixen sempre després d’una crisi”. Per exemple: “El País” va nèixer amb la Transició, explica, però amb el temps s’ha anat transformant en un dinosaure, degut a la incapacitat d’adaptar-se als nous temps i a la mala gestió.

En aquest sentit, Capdevila avisa que “ara mateix tenim dues faccions molt problemàtiques pel que fa als mitjans: els negacionistes i els gurús”. És a dir, per una banda, molta gent que considera les xarxes socials i Internet “una moda passatgera” (quan al periodista elque li hauria d’interessar és ficar-se als llocs on es produeix una comunicació entre usuaris i rebre feedback). Per l’altra banda els gurus, que són aquells senyors que s’atreveixen a fer pronòstics “com si tinguessin una bola de vidre” de com anirà el món de la comunicació i que fan previsions com ara que “d’aquí un temps, no hi haurà diaris en paper i tot serà digital”. Pel que fa aquesta afirmació, que ja s’ha fet moltes vegades, la resposta de Capdevila és aquesta: “el paper té una cosa que Internet encara no té, que és la influència” – tot i que admet que hi ha productes que estan molt ben fets a la xarxa (com, per exemple, eldiario.es). Continua la lectura de Carles Capdevila: “l’única manera de recuperar el crèdit dels mitjans és dialogant amb l’usuari”