Per què crec que una Catalunya independent necessitaria un exèrcit (1)

Continuu sent un pacifista i crec que la guerra és la mostra més evident de la estupidesa de l’èsser humà. I que, per tant, som capaços de fer les coses millor. Però crec fermament que una Catalunya independent hauria de tenir un exèrcit. O unes forçes d’autodefensa regulars. M’explico després del salt: Continua la lectura de Per què crec que una Catalunya independent necessitaria un exèrcit (1)

Martin Wight, les tres tradicions de la Teoria Internacional i com pot servir en una Catalunya independent

Quan a Catalunya es feia alguna ensenyança relacionada amb l’espectre internacional, es parlava de Negocis Internacionals, Comerç Internacional, Dret Internacional, etcètera, i el fet d’haver estudiat algun d’aquests plantejaments ja era com una premisa vàlida per poder opinar sobre com funcionaven les Relacions Internacionals i la diplomàcia. Però no ha sigut fins fa relativament poc que a les aules del país no s’hi ensenya Relacions Internacionals com una disciplina completa. I tot i que també teniu raó els qui dieu que a la carrera de Ciències Polítiques hi ha assignatures que tracten sobre les Relacions Internacionals, en la majoria de facultats només tenen un caràcter introductori. Tampoc he pogut trobar una gran part de la literatura considerada “obligatòria” o “recomenada” sobre Relacions Internacionals de quan vaig fer el màster a Austràlia al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. D’altra banda, he de reconèixer que les universitats estan fent una bona feina a l’hora de subscriure’s a edicions online de diversos “journals”, o publicacions especialitzades. La Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, que fa un parell d’anys va començar el primer Grau oficial de Relacions Internacionals a Catalunya s’ha hagut de posar les piles en aquest tema i pel que veig ho està fent bé, però encara li queda camí per avançar. Torno a dir que no és fàcil fer una cosa en un lloc on no hi ha tradició i això ja és tenir nassos.

Sorprén que tot i no tenir tradició de fer graus o llicenciatures, a Barcelona sí que hi ha tradició d’obrir-se al món. Això la ha convertit en un pol de les Relacions Internacionals i, sobretot, de la Cultura de la Pau. Al Palau de Pedralbes hi tenim la seu de la Unió per la Mediterrània, sense anar més lluny, tot i que ara mateix aquest organisme està pràcticament aturat. També hi tenim l’Institut Català Internacional per la Pau, que està considerat com un dels millors think tanks sobre els Estudis de la Pau, així com també tenim l’IBEI, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, que ofereix un màster de Relacions Internacionals de qualitat notòria i atrau a estudiants d’arreu, i també hi ha el CIDOB, que també és un Observatori a tenir en compte per saber què es mou al món. Per no parlar que Barcelona és la segona ciutat del món amb més consulats, i que gràcies al Barça i Gaudí la marca Barcelona està molt ben valorada internacionalment. I així un llarg etcètera.

pc-140502-selfie-mayday-730a_7e532a28b4df56f2c57e43283bb743f6.nbcnews-ux-1360-900
Barcelona també és famosa per altres coses…

Però ara, ja he dit que en aquest país quan algú parla d’establir “Relacions Internacionals” o del paper de Catalunya enfront el “panorama internacional”, o quan es comença a fer càlculs de com la resta d’Estats rebria una Catalunya independent mentre es branda la resolució del Tribunal Internacional de La Haia sobre la Declaració d’Independència de Kosovo, o quan es diu que el “cas escocès” i el “cas català”, i fins i tot el “cas basc” poden tenir o no similituds… doncs aquest qui en parla acostuma a no saber-ne res. Com quan es diu que se sap italià o portugués perquè “són molt semblants”, però realment no se sap italià o portugués perquè no s’ha estudiat ni practicat. Per això m’atreveixo a pujar al cadafalc i fer aquesta introducció a les Relacions Internacionals. I ho faré de la mateixa manera com me les van presentar a mi quan era a Austràlia: a partir de les tres tradicions de la Teoria Internacional de Martin Wight.

Continua la lectura de Martin Wight, les tres tradicions de la Teoria Internacional i com pot servir en una Catalunya independent

Hip hop i energètiques: dos videos que valen la pena

Podria haver-me estalviat de fer aquest post i fer un parell de piulades, o penjar-ho només al Facebook i ja està, però hi ha vídeos i vídeos. I aquests dos que ara mencionaré mereixen un lloc al meu bloc i a la llista de “preferits” del facebook.  Continua la lectura de Hip hop i energètiques: dos videos que valen la pena

Uns quants talents que recomano que seguiu (i que he tingut la sort de conèixer)

En gairebé totes les llistes de l’estil 10 coses que has de fer si vols ser creatiu o 25 coses que cal fer per augmentar la teva creativitat o 50 coses que hauries de fer per no fotre ni brot però semblar que estàs fent molt (aquesta última me la he empollat a consciència, tot i que no existeix) hi ha un punt que és redundant: relaciona’t amb gent creativa.

Com que sóc així de generós, us passo un llistat de gent, amb la qui crec que val la pena compartir un café, un refresc o una bona borratxera. Alguns potser, potser, us sonaran, d’altres tot just acaben de començar en el seu tema i d’altres ja tenen una carrera bastant consolidada, però tots son de la meva generació, si fa no fa i la majoria no són gaire coneguts. I tenen molt de recorregut. Si fa no fa, com jo. I perquè també crec que es mereixen que els hi faci la pilota.  Continua la lectura de Uns quants talents que recomano que seguiu (i que he tingut la sort de conèixer)

No paris d’escriure i de publicar

Ok, t’han fet fora de la feina, estàs sense un duro. Amb la crisi sembla que això de l’atur et durarà més temps del que desitjaries i la companyía que t’ha fet fora encara et deu pasta que no saps quan cobraràs. T’aboques a una depressió que, sumada a les festes de Nadal (que detestes), promet ser magnífica. I a més a més han tancat Series.ly i t’han deixat sense veure la última temporada de Homeland. En temps adversos pots deixar de ballar, i fins i tot de somriure. Però no deixis d’escriure. Ni de publicar. Encara que siguin xorrades com la que vé ara. Escriu i publica. I si ho fas amb una mica de gràcia, millor.

tumblr_m1hp1iFTtk1r6fge6

Continua la lectura de No paris d’escriure i de publicar

El CIFO, els Saballuts i els seus videos

Des que em vaig quedar sense feina que m’intento vendre com un professional polivalent. I en gran part és cert. Puc presumir que he tocat tots els mitjans (ràdio, premsa, tele, Internet), que he sigut cap de premsa de Consulta Sabadell, que he fet un màster a l’altra punta del món sobre Relacions Internacionals (una disciplina que és com l’italià: tothom diu que en sap, però a l’hora de la veritat ningú en té ni idea) i que he cobert una part important de la història de Catalunya com és el 9N.

Un dia podré dir als meus fills que el papa va ser allà. I no és maco això?

El cas és que si hi ha una faceta meva que vull reivindicar avui és la d’editor de vídeo. Potser no seré el millor editor de vídeo del món però sé editar vídeos amb una certa soltura. Continua la lectura de El CIFO, els Saballuts i els seus videos