Arxiu d'etiquetes: El Periódico

Marc Marginedas: “Sense pressió dels mitjans, els criminals de guerra se senten impunes”

Entrevista realitzada el 11 de Juny de 2014 i publicada a Wikidiari.info.

Fotos de José Luis Gómez Galarzo

Aquesta entrevista la vaig fer ja fa temps i no he sigut capaç de recuperar-la tal i com es va publicar a Wikidiari.info, una d’aquelles coses que et penses que ja la vas recuperar i penjar aquí. Però sort que guardo sempre els nets que envio. Era el primer cop que em trobava cara a cara amb algú que havia patit un segrest de qualsevol mena, i veient com ha anat tot plegat, és una gran sort i una alegría per nosaltres que estigui treballant, sa i estalvi, en comptes d’haver aparegut en una filmació vestit de taronja amb un botxí al costat, com ha passat amb altres companys periodistes. Durant els sis mesos de captiveri de Marc Marginedas, a Catalunya hi va haver una mobilització solidària com s’han vist pocs cops. Les concentracions a la porta de El Periódico que es feien cada dimecres no van menguar, sinó que cada cop eren més les persones que s’hi acostaven a donar suport als amics i familiars de Marginedas. Finalment, el 2 de març del 2014 Marc Marginedas, Javier Espinosa i Ricard García Vilanova van ser alliberats. El Col·legi de Periodistes de Catalunya els va premiar amb el X Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán. La entrevista que li vaig fer a Marc Marginedas va produïr-se abans de l’acte d’entrega del premi.  Continua la lectura de Marc Marginedas: “Sense pressió dels mitjans, els criminals de guerra se senten impunes”

Repàs general dels últims dies i agenda pels que venen…

Fa temps que no actualitzo el bloc i això que m’han passat unes quantes coses, a veure si me’n recordo de totes:

1) No se si us enrecordeu que abans de les vacances de Setmana Santa una part de la comunitat universitària (estudiants sobretot, però també professors i PAS, encara que aquests no sortíen tant als mitjans) la estaven liant parda protestant contra el mal anomenat “Pla Bolonya”.Tomàs Sayés essent traslladat a l'ambulància que el portava a l'hospital I que hi havia un pobre diable de la UAB que estava fent vaga de fam en defensa de la Universitat pública, Tomàs Sayés, que no va aguantar indefinidament, cóm es pretenía en un moment, sinó que va durar un mes, fins el dia 25 de març (que un mes sense menjar tampoc és “moc de pav”.
Intenteu-ho vosaltres, si us atreviu perque a mi no em dona la gana). Doncs la primera cosa que us vull dir està relacionat amb això. Poc després que s’emportessin al pobre nano a l’hospital i la posterior lectura d’un manifest i tota la pesca, un grup d’estudiants va voler entrar al Rectorat de la UAB, on la van tornar a liar parda rebentant la porta d’entrada. Continua la lectura de Repàs general dels últims dies i agenda pels que venen…