Arxiu d'etiquetes: Entrevista

Marc Marginedas: “Sense pressió dels mitjans, els criminals de guerra se senten impunes”

Entrevista realitzada el 11 de Juny de 2014 i publicada a Wikidiari.info.

Fotos de José Luis Gómez Galarzo

Aquesta entrevista la vaig fer ja fa temps i no he sigut capaç de recuperar-la tal i com es va publicar a Wikidiari.info, una d’aquelles coses que et penses que ja la vas recuperar i penjar aquí. Però sort que guardo sempre els nets que envio. Era el primer cop que em trobava cara a cara amb algú que havia patit un segrest de qualsevol mena, i veient com ha anat tot plegat, és una gran sort i una alegría per nosaltres que estigui treballant, sa i estalvi, en comptes d’haver aparegut en una filmació vestit de taronja amb un botxí al costat, com ha passat amb altres companys periodistes. Durant els sis mesos de captiveri de Marc Marginedas, a Catalunya hi va haver una mobilització solidària com s’han vist pocs cops. Les concentracions a la porta de El Periódico que es feien cada dimecres no van menguar, sinó que cada cop eren més les persones que s’hi acostaven a donar suport als amics i familiars de Marginedas. Finalment, el 2 de març del 2014 Marc Marginedas, Javier Espinosa i Ricard García Vilanova van ser alliberats. El Col·legi de Periodistes de Catalunya els va premiar amb el X Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán. La entrevista que li vaig fer a Marc Marginedas va produïr-se abans de l’acte d’entrega del premi.  Continua la lectura de Marc Marginedas: “Sense pressió dels mitjans, els criminals de guerra se senten impunes”

Jair Domínguez: “La literatura catalana mereix un Nobel, ara mateix no hi ha ningú que se’l mereixi”

Publicat el 15/11/2014 a Diari Català.cat

Fa un parell de setmanes que vaig darrera d’ell i no m’ha costat gaire poder concertar una entrevista. Un parell de tweets, un mail a la seva editorial i avall. Haviem quedat a les 11h, la nit abans em diu que li va millor quedar a les 11:30 i finalment entra per la porta del bar cap allà les 12:15. No és que m’estigui queixant, és que potser m’he acostumat massa a quedar amb gent puntual. No crec que faci falta presentar aJair Domínguez de manera gaire extensa, així que em limitaré a dir que és escriptor i guionista de tele i ràdio i que fa poc ha tret al mercat el seu nou llibre Segui vora el foc (Ara Llibres), potser el que és el seu llibre més madur sobre un inadaptat social que es guanya la vida filmant accidents i morts en primeríssim primer pla per vendre’ls després a una web. Les històries que escriu el Jair sempre parteixen d’un punt d’inici esbojarrat amb personatges insensats per acabar amb finals amb molts morts, però el viatge sempre val la pena. Quan el Jair deixa d’escriure guions, llibres o tweets, és una persona desintoxicada i sensata – tot i els seus problemes amb la llei i amb els sectors de la premsa més cavernosa – amb un dels punts de vista més lúcids que pots trobar sobre el món en general. Però això només li passa de tant en quant. Així que tan bon punt el Jair arriba, demana a la cambrera una cervesa i un entrepà i s’asseu, encenc la gravadora i me n’adono que és dijous 13.

Continua la lectura de Jair Domínguez: “La literatura catalana mereix un Nobel, ara mateix no hi ha ningú que se’l mereixi”