Arxiu d'etiquetes: mitjans

Olga Ruiz, a l’extrarradi de la ràdio convencional

Entrada publicada a Wikidiari.info el Dilluns, 3 de Febrer de 2014

“La ràdio és un mitjà molt complicat” confessa la directora de El Extrarradio, guanyadora del premi Ondas 2013 a la innovació radiofònica.

Olga Ruiz amb el Premi Ondas. Foto: Marc Figuerola
Olga Ruiz amb el Premi Ondas. Foto: Marc Figuerola

L’espero vint minuts a la Plaça Virrei Amat, a la Sagrera. No és exactament l’extrarradi de Barcelona. A mi l’àrea em recorda molt al centre de Sabadell, però el fet que sigui la última parada d’uns quants autobusos i que fa uns anys la L5 s’acabés un parell de parades més enllà, ja li dona un toc. Finalment arriba l’Olga, una dona menuda amb ulleres de pasta, amb el que sembla una bossa d’una botiga pija. “Perdona el retard, pensava que eres a l’altra banda de la plaça,” s’excusa. “No saps el que pesa això!” I m’adono que la bossa és, realment, la caixa de l’Ondas, que té dues nanses per portar-lo. Esplèndid, així li puc fer una bona foto. Ens arribem a un bar que la Olga sembla que coneix bé. Saluda els cambrers i em porta al pis de dalt. Demanem. M’ensenya l’Ondas i em deixa fer fotos i comprovo que, a més a més de pesat, és terriblement difícil d’agafar. Però als de El Extrarradio només els ha costat un any aconseguir-lo. Arriben els cafés i encenc la gravadora. Continua la lectura de Olga Ruiz, a l’extrarradi de la ràdio convencional

Repassant Incooltura… I a punt per nous reptes!

Tot just baixar de l’avió la meva amiga Elena Canseco em va preguntar si volía portar una secció de música al seu programa diari de ràdio a Cooltura FM, l’Incooltura Bé, de fet, tampoc m’ho va preguntar, sinó que ja directament va insistir i em fa fitxar perque li portés aquesta secció setmanal. Ei, i jo encantat!

Us posaré una mica en antecedents abans. Pels qui no ho sàpiguen, Cooltura FM és una emisora local de Sabadell que emet pel 96.7FM a Sabadell i pel 107.5FM a Barcelona. I fa poc també ha estrenat una nova pàgina web xulíssima. Us recomano que hi dongueu un cop d’ull, i ja que hi sou, que la aneu controlant, que allà hi ha bona gent.

La secció de música de l’Incooltura ja es va acabar, però aquí us deixo els podcasts de la gent que va passar pel programa. Falta els del grup GAS, uns tios de L’Hospi molt macos que canten en mandarí. Sí, sí, en mandarí! Però si això, us remeto a la seva web per si voleu escoltar alguna cosa que valgui la pena i que la podeu visitar aquí.

Si us interessa, tots aquests grups tenen Bandcamp, Twitter, Facebook i el que faci falta. Per la meva part només he de dir que va ser un plaer poder entrevistar-los a tots la temporada passada. Continua la lectura de Repassant Incooltura… I a punt per nous reptes!

Carles Capdevila: “l’única manera de recuperar el crèdit dels mitjans és dialogant amb l’usuari”

Entrada publicada a Wikidiari.info

El director del diari “Ara”, Carles Capdevila, va donar el passat 25 de juny una masterclass a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes de Catalunya titulada “Com crear (cocrear) nous mitjans socials i comunitats digitals”. Capdevila va mostrar el que ell anomena “optimisme necessari” davant la situació en la que es troba el món en general i el periodisme en particular.

 

En un món en què els diaris de tota la vida i els mitjans de comunicació tradicionals estan patint per poder sobreviure, l’”Ara” ha estat vist com una rara avis. No només ha suposat l’aparició d’un diari en paper en un moment en què semblava que els bits guanyaven la partida, sinó també l’emergència d’un projecte nou, fresc i al servei de l’usuari en un moment en què el periodisme a Catalunya pateix una triple crisi: l’econòmica, la política i la dels mitjans. Primera mostra d’“optimisme necessari” per part de Capdevila: “La majoría de les grans capçaleres dels pròxims vint anys encara han de néixer, perquè normalment les grans capçaleres neixen sempre després d’una crisi”. Per exemple: “El País” va nèixer amb la Transició, explica, però amb el temps s’ha anat transformant en un dinosaure, degut a la incapacitat d’adaptar-se als nous temps i a la mala gestió.

En aquest sentit, Capdevila avisa que “ara mateix tenim dues faccions molt problemàtiques pel que fa als mitjans: els negacionistes i els gurús”. És a dir, per una banda, molta gent que considera les xarxes socials i Internet “una moda passatgera” (quan al periodista elque li hauria d’interessar és ficar-se als llocs on es produeix una comunicació entre usuaris i rebre feedback). Per l’altra banda els gurus, que són aquells senyors que s’atreveixen a fer pronòstics “com si tinguessin una bola de vidre” de com anirà el món de la comunicació i que fan previsions com ara que “d’aquí un temps, no hi haurà diaris en paper i tot serà digital”. Pel que fa aquesta afirmació, que ja s’ha fet moltes vegades, la resposta de Capdevila és aquesta: “el paper té una cosa que Internet encara no té, que és la influència” – tot i que admet que hi ha productes que estan molt ben fets a la xarxa (com, per exemple, eldiario.es). Continua la lectura de Carles Capdevila: “l’única manera de recuperar el crèdit dels mitjans és dialogant amb l’usuari”

El periodisme ciutadà és una gran mentida

Deixeu-me començar amb un exemple de per què penso això:

Quan es va inaugurar el web del 3cat24.cat els responsables van incloure una secció que s’anomenava “periodisme ciutadà”, on la gent normal i corrent podia enviar les seves notícies. Les notícies que en teoria importen realment al ciutadà normal i corrent. De fet, la primera vegada que vaig entrar al web algú ja havia enviat una notícia: un vídeo de 3 minuts sobre el mal estat d’una sortida d’emergència d’un edifici públic. Era una notícia que havia enviat un ciutadà sobre un tema que en teoria hauria d’interessar a la gent. Però jo em vaig sentir estafat. En aquell moment vaig pensar que jo no vaig anar a la facultat perque qualsevol intrús em robés la feina i pengés el seu producte, d’una qualitat no ja discutible sinó pèssima, i a més a més que a l’empresa li surti gratis. Continua la lectura de El periodisme ciutadà és una gran mentida