Arxiu d'etiquetes: periodisme

El periodisme entra a les aules

Entrada publicada a Wikidiari.info el 28 de març de 2014

El Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Fundació La Caixa duen a terme, un any més, El periodisme a les escoles, un projecte per a ensenyar als alumnes de secundària què és el periodisme. Josep Romero, periodista, va visitar els alumnes de l’IES Pau Vila de Sabadell.

El Pati de l'IES Pau Vila a Sabadell
El Pati de l’IES Pau Vila a Sabadell

El duo barceloní vàlius (així, amb minúscula) fa gala que un dels seus dos components fa classes en un institut: “Sóc professor, conec la lliçó/ Sóc professor i això és tot un honor/ Sóc professor i escolto l’alumne/ i avui preparo una tutoria/ Si us plau seieu, escolteu/ si us plau seieu, calleu”. Per un moment, vaig pensar que si el guitarrista i cantant d’un grup de punk rock ja té problemes amb el comportament de la canalla, un periodista que mai no havia fet classes a adolescents seria un blanc fàcil. Continua la lectura de El periodisme entra a les aules

La millor nit de Castells de tota la Història

Publicada a Wikidiari.info el 10/02/2014

La gala va estar amenitzada per un espectacle visual, sonor i poètic. FOTO: Marc Figuerola Delgado
La gala va estar amenitzada per un espectacle visual, sonor i poètic. FOTO: Marc Figuerola Delgado

Dissabte 1 de febrer es va celebrar al Teatre Principal de Valls la VIII Nit de Castells, organitzada per la Revista Castells, en la que es van atorgar els premis a fets, persones i colles notables de la temporada 2013. La Nit va discórrer en un clima distès i de germanor entre colles, així com també per acabar de tancar calendaris d’actuacions. Hi va assistir el Conseller de la Presidència, Francesc Homs, el President de la Diputació de Tarragona, Quim Nin, i l’Alcalde de Valls, Albert Batet, així com també representants dels principals patrocinadors de les colles castelleres: Damm i Repsol. Continua la lectura de La millor nit de Castells de tota la Història

Olga Ruiz, a l’extrarradi de la ràdio convencional

Entrada publicada a Wikidiari.info el Dilluns, 3 de Febrer de 2014

“La ràdio és un mitjà molt complicat” confessa la directora de El Extrarradio, guanyadora del premi Ondas 2013 a la innovació radiofònica.

Olga Ruiz amb el Premi Ondas. Foto: Marc Figuerola
Olga Ruiz amb el Premi Ondas. Foto: Marc Figuerola

L’espero vint minuts a la Plaça Virrei Amat, a la Sagrera. No és exactament l’extrarradi de Barcelona. A mi l’àrea em recorda molt al centre de Sabadell, però el fet que sigui la última parada d’uns quants autobusos i que fa uns anys la L5 s’acabés un parell de parades més enllà, ja li dona un toc. Finalment arriba l’Olga, una dona menuda amb ulleres de pasta, amb el que sembla una bossa d’una botiga pija. “Perdona el retard, pensava que eres a l’altra banda de la plaça,” s’excusa. “No saps el que pesa això!” I m’adono que la bossa és, realment, la caixa de l’Ondas, que té dues nanses per portar-lo. Esplèndid, així li puc fer una bona foto. Ens arribem a un bar que la Olga sembla que coneix bé. Saluda els cambrers i em porta al pis de dalt. Demanem. M’ensenya l’Ondas i em deixa fer fotos i comprovo que, a més a més de pesat, és terriblement difícil d’agafar. Però als de El Extrarradio només els ha costat un any aconseguir-lo. Arriben els cafés i encenc la gravadora. Continua la lectura de Olga Ruiz, a l’extrarradi de la ràdio convencional

“Barcelona vs Madrid, i ni una paraula sobre futbol”

Ja sabeu que ahir em van publicar al Haaretz, a Israel, oi? Així és com em van titular la meva crònica.

Aquí podeu veure el meu article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013,  en un PDF (en hebreu)

Article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013
Article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013

Sota del salt trobareu: la transcripció de l’article en hebreu, anglès i català. 

També trobareu una traducció al català més cap al final.

Continua la lectura de “Barcelona vs Madrid, i ni una paraula sobre futbol”

Repassant Incooltura… I a punt per nous reptes!

Tot just baixar de l’avió la meva amiga Elena Canseco em va preguntar si volía portar una secció de música al seu programa diari de ràdio a Cooltura FM, l’Incooltura Bé, de fet, tampoc m’ho va preguntar, sinó que ja directament va insistir i em fa fitxar perque li portés aquesta secció setmanal. Ei, i jo encantat!

Us posaré una mica en antecedents abans. Pels qui no ho sàpiguen, Cooltura FM és una emisora local de Sabadell que emet pel 96.7FM a Sabadell i pel 107.5FM a Barcelona. I fa poc també ha estrenat una nova pàgina web xulíssima. Us recomano que hi dongueu un cop d’ull, i ja que hi sou, que la aneu controlant, que allà hi ha bona gent.

La secció de música de l’Incooltura ja es va acabar, però aquí us deixo els podcasts de la gent que va passar pel programa. Falta els del grup GAS, uns tios de L’Hospi molt macos que canten en mandarí. Sí, sí, en mandarí! Però si això, us remeto a la seva web per si voleu escoltar alguna cosa que valgui la pena i que la podeu visitar aquí.

Si us interessa, tots aquests grups tenen Bandcamp, Twitter, Facebook i el que faci falta. Per la meva part només he de dir que va ser un plaer poder entrevistar-los a tots la temporada passada. Continua la lectura de Repassant Incooltura… I a punt per nous reptes!

Per què m’agrada fer de periodista i no ho canviava per res del món, part 1

“Per què has tornat?” “No estaves bé allà?” “Vols dir que no la has cagat tornant?” Si cada vegada que m’haguessin fet una d’aquestes preguntes hagués cobrat un cèntim per resposta, ara tindría… uns sis euros amb 37 cèntims. I sí, tinc un “clica” d’aquells.

img_529_fc730e9ed42b1bb39127acc12fcfb5b7_1
Un Clica.

Continua la lectura de Per què m’agrada fer de periodista i no ho canviava per res del món, part 1

L’últim exemplar de l’ARA

En enero del 2007, en un coloquio privado dentro del foro económico mundial de Davos (…) Sulzberger [Arthur Ochs Sulzberger Jr., editor del New York Times]dijo que no sabía si el periódico seguiría estando todavía en los quioscos dentro de cinco años, y sorprendió a su ya atónito auditorio al añadir: “¿Sabéis qué? No me importa”.

Aquesta anècdota la recull Vittorio Sabadin, exsubdirector adjunt del diari italià “La Stampa”, al llibre “El último Ejemplar del New York Times. El futuro de los periódicos en papel” (Editorial Sol90º, 2007), publicat a Itàlia poc després que Sulzberger deixava als seus oients “con el culo torcío”, com dirien els de Muchachada. Que l’editor del diari amb més reputació del món mundial no li importi que el producte que fa arribi al seu destinatari imprés en un paper o a través de la pantalla de l’ordinador significa que el diari tal qual cóm el coneixem avui dia o canvia radicalment o mor. I encara més si insisteix amb el tema de matar la edició en paper un parell de vegades més.

Continua la lectura de L’últim exemplar de l’ARA