Arxiu d'etiquetes: Política

“Barcelona vs Madrid, i ni una paraula sobre futbol”

Ja sabeu que ahir em van publicar al Haaretz, a Israel, oi? Així és com em van titular la meva crònica.

Aquí podeu veure el meu article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013,  en un PDF (en hebreu)

Article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013
Article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013

Sota del salt trobareu: la transcripció de l’article en hebreu, anglès i català. 

També trobareu una traducció al català més cap al final.

Continua la lectura de “Barcelona vs Madrid, i ni una paraula sobre futbol”

La revolució serà twittejada, o no serà

Dos anys després, l’escenari post-Primavera Àrab no ajuda a desbloquejar les relacions entre les dues riberes del Mediterrani.

Entrada publicada a Wikidiari.info.

El Mohammed Mesrati té 24 anys, és de Líbia, i li encanta la cervesa belga. Com que és dijous, i com cada dijous tallen la circulació a la Place du Luxembourg de Brussel·les perquè la gent pugui reunir-se lliurement pel carrer, aprofitem les nostres últimes hores a la capital belga per fer unes cervesetes. Fa un dia preciós fins al punt que les becàries del Parlament Europeu, moltes d’elles catalanes, ja ens deien que ni ens ho podiem imaginar. El Mohammed i jo anem per la segona ronda de Stella Artois i no para d’explicar-me coses: que si la homosexualitat al seu país és molt notòria però no està gaire ben vista, que si ara es dedica a muntar “rave parties” als voltants de Londres, on viu, que si li encanta la cervesa belga… De fet, si amb els seus ulls pintats, el barret fedora i la seva manera de fer ja té pinta de ser tot un personatge a occident, imagino que a Líbia no ho devia tenir pas fàcil. Li pregunto per la democràcia a Líbia. “Ui!” deixa anar “Això va per molt llarg. Però per molt llarg.” I fa una pausa mentre apaga el Marlboro abans de continuar: “La gent es pensa que amb la revolució tindrem democràcia exprés, però no s’adonen que encara hi ha un camí llarguíssim per recórrer després de la guerra. Per això me’n vaig anar d’allà, per no haver de viure la transició!”. I deixa anar una riallada abans d’acabar-se d’empassar el segon mig litre de cervesa de la tarda.

Continua la lectura de La revolució serà twittejada, o no serà

Toni Cantó, els toros, la ètica, la política i la seva hipocresía

“Una part de toros, una part d’ètica i una part de política. Agitar en una coctelera, passar-ho pel sedàs i guarnir amb un discurs d’esquerres i no nacionalista”. 

Aquest còctel el podríem anomenar “Toni Cantó”. I tindría un gust de mil dimonis. 

Tot just acabo de veure el vídeo de l’ex-actor passat a polític defensant la ILP perque els toros passin a ser “d’interès nacional” i gairebé fonc els ploms de casa del cabreig que m’ha entrat. 

Però abans d’entrar al fons de la qüestió, us animo, per si encara no l’heu vist, que feu un cop d’ull al vídeo:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=m-lISqauQT0

Si el Toni Cantó ja era dolent com a actor, com a orador es cobreix de glòria. Per no dir de merda.  Continua la lectura de Toni Cantó, els toros, la ètica, la política i la seva hipocresía

El trencaclosques de la Llei Electoral de Catalunya

Fa uns mesos podiem veure pel carrer a voluntaris amb samarretes de color safrà que demanaven signatures per a la creació d’una Llei Electoral pròpia per a Catalunya mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular. Una reivindicació en principi justa, ja que aquesta Llei ja es contemplava a l’Estatut de 1977 i mai es va arribar a crear. Ara, però, amb 88.926 signatures presentades i, el que és més important, amb l’aparició dels casos Millet i Pretòria -que han erosionat, tant per activa cóm per passiva, la credibilitat en el sistema i els polítics catalans-  sembla que els partits, almenys els majoritaris, s’han posat les piles i començen a veure amb bons ulls una reforma electoral. Continua la lectura de El trencaclosques de la Llei Electoral de Catalunya