Arxiu d'etiquetes: Sabadell

Eleccions, festa i pactes. Municipals 2015

És la una de la matinada de la nit electoral, a la post festa que, improvitzadament, ha muntat la plana major de la Crida per Sabadell, al Bar Morrosko i l’Eudald Griera em sorprèn mentre regiro el mòbil: “Deixa de treballar i pren-te un xupito, home!”, m’etziba mentre em serveix l’especialitat de la casa, un “Morrosko” en un potet de confitura. L’Eudald és, o era, el número 7 de la llista de la Crida per Sabadell i està pletòric, com la resta dels seus companys que acaben de rebre al primer de la seva llista, el geògraf Maties Serracant, a crits d’”Alcalde, alcalde” quan ha entrat per la porta del bar. L’Eudald no ha entrat al consistori – res de nou, tampoc hi entrava ni tan sols amb les porres més favorables a la Crida – però la coalició entre Entesa per Sabadell i la CUP ha tret quatre regidors i han esdevingut el que porten tota la campanya proclamant-se: la frontissa del canvi a Sabadell després de 16 anys de govern del PSC. Hi ha eufòria, estan en el seu moment i és aleshores que me n’adono que sobro i que els he de deixar fer. Accepto el xupito, es fa un brindis, dono l’enhorabona als candidats escollits i surto del bar camí cap a casa. I penso en la feinada que hi haurà a l’ajuntament no només per escollir alcalde i formar govern, sinó també per governar. Amb els resultats a la mà, Sabadell s’ha tornat, electoralment parlant, una petita Israel. Continua la lectura de Eleccions, festa i pactes. Municipals 2015

Hip hop i energètiques: dos videos que valen la pena

Podria haver-me estalviat de fer aquest post i fer un parell de piulades, o penjar-ho només al Facebook i ja està, però hi ha vídeos i vídeos. I aquests dos que ara mencionaré mereixen un lloc al meu bloc i a la llista de “preferits” del facebook.  Continua la lectura de Hip hop i energètiques: dos videos que valen la pena

El periodisme entra a les aules

Entrada publicada a Wikidiari.info el 28 de març de 2014

El Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Fundació La Caixa duen a terme, un any més, El periodisme a les escoles, un projecte per a ensenyar als alumnes de secundària què és el periodisme. Josep Romero, periodista, va visitar els alumnes de l’IES Pau Vila de Sabadell.

El Pati de l'IES Pau Vila a Sabadell
El Pati de l’IES Pau Vila a Sabadell

El duo barceloní vàlius (així, amb minúscula) fa gala que un dels seus dos components fa classes en un institut: “Sóc professor, conec la lliçó/ Sóc professor i això és tot un honor/ Sóc professor i escolto l’alumne/ i avui preparo una tutoria/ Si us plau seieu, escolteu/ si us plau seieu, calleu”. Per un moment, vaig pensar que si el guitarrista i cantant d’un grup de punk rock ja té problemes amb el comportament de la canalla, un periodista que mai no havia fet classes a adolescents seria un blanc fàcil. Continua la lectura de El periodisme entra a les aules

“Barcelona vs Madrid, i ni una paraula sobre futbol”

Ja sabeu que ahir em van publicar al Haaretz, a Israel, oi? Així és com em van titular la meva crònica.

Aquí podeu veure el meu article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013,  en un PDF (en hebreu)

Article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013
Article publicat a Haaretz, pàgina 11, 16/12/2013

Sota del salt trobareu: la transcripció de l’article en hebreu, anglès i català. 

També trobareu una traducció al català més cap al final.

Continua la lectura de “Barcelona vs Madrid, i ni una paraula sobre futbol”

La Iaia Carolina és centenària!

La meva Iaia Carolina va nèixer el 1 de novembre de 1910, tot just dos dies després que es fundés la CNT a Barcelona i enmig d’una vaga general indefinida a Sabadell. Però això tan li feia, perque va nèixer a Castellar.

Sempre m’explicava que quan tenia sis anys i anava cap a casa va trobar-se amb un cotxe pel camí. Quan ho va explicar a casa no se la van voler creure. I dos anys més tard va veure el primer avió que volava per sobre de Catalunya, que va passar per sobre de Sant Julià d’Altura, on vivia aleshores.

La Iaia Carolina ha viscut la monarquía d’Alfons XIII durant la seva infantesa, la República durant la seva joventut, la Guerra Civil durant el seu pas a la vida adulta i ha sobreviscut a 40 llargs anys de franquisme. Va viure la apertura amb moltes ganes, va veure cóm es restauraven els drets i l’autogovern del seu poble… I encara sort que últimament no se n’adona gaire del que passa, tant en política com en general, perque segur que, coneixent-la com era quan tenia la llucidesa suficient com per saber què posaven a la tele, posaria el crit al cel.

La Iaia Carolina ha sigut una dona forta fins fa poc. Les circumstàncies de la vida i una embòlia pulmonar (un ensurt que vam pensar que no en sortiria) ara fa dos anys la han postrat en una cadira de rodes sense poder sortir de casa. Però amb 85 anys es negava a portar bastó quan la gent el començava a fer servir als 60, i encara anava al Mercat Central, a un kilómetre i pico de casa, a fer la compra cada setmana. I encara tenia temps de fer de cangur dels meus germans, quan jo encara no havia nascut, i emportar-se’ls al Cinema Imperial a veure “La guerra de las galaxias” o “2001. Una odisea en el espacio”. Pel que fa a mi, cada dissabte al vespre, quan tornava de l’esplai, els meus pares sopaven fora i a mi m’enviaven a sopar amb la Iaia Carolina. Si he de ser sincer, a mi no em feia gaire gràcia, però me n’oblidava quan em feia bistec amb patates rosses. Quin art que tenia per fer les patates rosses, senyors! Quin art!

La seva flama s’està apagant ara, però. Sobretot des d’aquell ensurt. Una embòlia pulmonar ja és prou greu per qualsevol però per una persona de 97 anys… Però se’n va sortir, i quan va tornar a casa va dir amb una patxorra impressionant que ens va fer esclafir de riure a tots: “Jo m’espero encara un parell d’anys, que l’Alcalde m’ha de donar un ram de flors!”.

I, efectivament, ahir va venir l’Alcalde de Sabadell a casa seva a donar-li el seu ram de flors. Va ser de les coses més entranyables que he viscut en temps. Tot s’ha de dir: no sóc gaire fan del Bustos, però no cada dia es fan 100 anys i vé l’Alcalde per portar-te un ram de flors a casa i anomenar-te “filla predilecta” de la ciutat on has viscut gairebé tota la vida.

Iaia Carolina, per molts anys!

Que sigui un “Sí” o un “No”, però que vagin a votar!

Primerament, voldría felicitar a les diverses plataformes ciutadanes que han organitzat les votacions de les consultes d’ahir. Felicitats. Heu fet una feina ben feta i heu aconseguit que avui es parli més de democràcia i menys d’enfrontaments amb feixistes als mitjans de comunicació.

Després també voldría queixar-me de l’actitud, tant de Alfons López-Tena cóm d’Uriel Bertrán, que han començat a passar-se la patata calenta sobre el tema de la participació d’ahir, que ara en parlaré. Segurament una gran part de la gent que va anar a votar ahir, independentment del que van votar, hauría volgut que aquesta disputa s’hagués fet a porta tancada, per mòbil, per messenger o cóm es vulgui fer però que les conclusions haguessin sigut unitàries. A les consultes no s’hi presenta cap partit, i per tant, tampoc crec que calgui marcar paquet. O follem tots, o la puta va al riu.

I en aquest cas, jo crec que la puta se’n va de pet al riu. Continua la lectura de Que sigui un “Sí” o un “No”, però que vagin a votar!